Opinió 17/11/2013

3. 'Ich bin ein Berliner'

Ted Widmer
3 min

L'últim discurs de l'extraordinària tríada de juny de 1963 va ser el dia 26. [...] Aquest dia Kennedy va venir a Berlin, en un dels dies més frenètics de la Guerra Freda. Una gernació -s'estima que un milió cent mil persones, un 58% de la població de Berlin- va anar a sentir-lo.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'escenari va ser inoblidable: un líder jove parlant a l'aire lliure, en una època en què els discursos eren pronunciats per homes vells en interiors. Però les paraules no van ser menys importants, perquè van donar a la Guerra Freda un nou curs que reflectia els dos discursos que Kennedy havia pronunciat el mateix juny.

[...] Kennedy havia estat a Berlin l'agost de 1939, una setmana abans que Alemanya envaís Polònia; aquells dies, l'ambaixador dels EUA li havia demanat que avisés secretament el seu pare, ambaixador a Londres, que la guerra era imminent. Hi havia tornat el 1945, amb la ciutat en runes [...]. El 1961, la construcció del Mur hi havia produït una gran crisi. I durant una altra crisi, la dels míssils de 1962, Kennedy havia considerat la possibilitat que els soviètics prenguessin la ciutat si els EUA envaïen Cuba. Cadascun d'aquests destrets s'havia superat per poc, i tornar a Berlin l'estiu de 1963 va ser com fer-hi la volta d'honor [...].

El discurs, malgrat ser breu, diu molt. Mostra JFK en joc, movent-se amb destresa entre al·lusions al poeta John Donne ("viviu en una illa fortificada de llibertat, però la vostra vida és part de la terra ferma") i un humor vivaç (va agrair al seu intèrpret que traduís a l'alemany el seu intent de parlar en alemany, una broma espontània que l'intèrpret va traduir immediatament a l'alemany). I també va tocar assumptes seriosos. Primer, Kennedy havia de respondre del pacifisme que tan vigorosament havia expressat a l'American University setze dies abans. [...] Això preocupava el canceller alemany Konrad Adenauer. [...]

El contundent llenguatge utilitzat per Kennedy a Berlin va tranquilitzar Adenauer: els americans no tenien cap intenció de marxar-ne tan aviat. Va ridiculitzar el Mur com a prova del fracàs del comunisme, i va fer embogir els berlinesos dient-los que la seva ciutat era al centre del món com ho havia estat l'antiga Roma, admirada per tots els que es preocupaven per la llibertat.

Entre línies, Kennedy també responia al seu discurs recent sobre els drets civils, i a un problema que el preocupava. Des del seu discurs inaugural, en què havia promès defensar la llibertat a tot el món però alhora havia dit poc sobre el tema dels drets civils als Estats Units, una ombra d'inconsistència havia obscurit la política exterior del país. Els propagandistes soviètics trobaven barra lliure en el racisme americà, perfectament evident a la capital de la nació. [...] A la Carta des de la presó de Birmingham , de l'abril de 1963 i que al juny ja corria per diaris i revistes, Martin Luther King havia escrit: "una injustícia, sigui on sigui, és una amenaça per la justícia a tot arreu". A Berlin, Kennedy va dir: "la llibertat és indivisible, i quan un home és esclavitzat, cap home no és lliure". [...] Kennedy va fer un gran pas en alinear la política domèstica i a l'exterior.

[...] Krushchev va anar-hi dos dies després, i en un intent de mantenir el llistó va reunir 500.000 persones. Però la seva frase més contundent ("Estimo el Mur") no tenia ganxo.

Des de llavors, gairebé tots els presidents dels EUA han tornat a Berlin. [...] "Mai tornarem a viure un dia com aquest", va dir Kennedy al seu escriptor de discursos, Ted Sorensen, mentre marxaven de la ciutat. [...]

stats