ABANS D'ARA
Opinió 25/08/2013

Imatgeria d'estiu: la pilota de "foot-ball"

Glosa d'Eugeni d'Ors (Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) a La Veu de Catalunya (21-IX-1907). Pretensions pedagògiques elitistes a propòsit d'un esport que era exòtic.

Eugeni D'ors 'xènius' 1907
2 min
Imatgeria d'estiu: la pilota de "foot-ball"

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAquesta és una pilota de "foot-ball" que, a conseqüència d'atzars varis, ha arribat, encara en bon ús, a mans d'una colla de nois pagesos... -En sent un quart de sis de la tarda, la colla de nois pagesos juga, en la polsosa plaça del poble, amb la pilota de "foot-ball". -¿Juga a "foot-ball"? No: el "foot-ball" és un joc saxó, governat per una disciplina estricta. Hi ha en ell dos bans, però dos bans que combaten segons regla; i dins cada ban desapareixen els interessos de les persones, en benefici dels interessos del comú. I per això el camp se divideix en dues porcions, ben deslindades. I els combatents s'especifiquen en categories diverses: hi ha capitans, hi ha porters, hi ha jugadors d'altres oficis. Quiscun és orgue d'una funció. Tot orgue té son lloc, en l'economia general, el coneix, i, sense rebel·lió, sense extralimitació, l'ocupa. I així l'harmonia del joc, i la seva gràcia, resulten de la submissió de les particulars agressions i defenses a un Ritme general.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Naturalment, els nois pagesos que juguen en la polsosa plaça del poble no són capaços de tan regular disciplina. Ells han arribat a tenir una eina de jugar al "foot-ball"; però no juguen al "foot-ball". Utilitzen la pilota així: se la llencen l'un a l'esquena de l'altre, sense ordre. I, si pot ser, entre cap i coll, tirant a fer-se mal.

I, per aquesta manera de jugar que tenen, me fan, en un curt moment de malfiança (¿Pessimisme? Mai!), dubtar de si és prou útil aquesta feina que estem fent, qual objecte és el de proporcionar al nostre poble els instruments de civilitat... -Llampeguegen en el meu ànim aquestes interrogacions: ¿Per què els instruments de civilitat en mans dels homes incivils? ¿Què en traiem de donar-los exposicions, biblioteques, museus, càtedres, sufragi, autonomia, si això no els ha de servir per a més que per a tirar-s'ho entre cap i coll, enmig de les places polsoses?

stats