Isaac Querub: "El desconeixement sobre Israel afavoreix els tòpics antijueus"

Aquest empresari, de parlar calmat i educat, presideix la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE). A l'Estat hi ha unes 40.000 persones d'aquesta confessió, un col·lectiu relativament petit però molt actiu. Ens rep a casa seva, a Madrid. Quan marxem ens recorda que hi tenim sempre les portes obertes.

Néixer a Tànger marca?

Molt, i explico el meu origen amb molt d'orgull. En aquell moment hi convivien moltíssimes nacionalitats, religions... i hi havia molt de respecte entre tots.

Quan tenia deu anys la seva família es trasllada a Madrid. Què en recorda?

Va ser un contrast enorme. Recordo que ens van cridar l'atenció els cartells del cinema que ocupaven tota una façana i la proliferació de taxis, aleshores tots pintats de negre amb una banda vermella.

Com era ser jueu en una dictadura que els havia estigmatitzat?

En vaig ser conscient de més gran. Jo anava al Liceu Francès, un col·legi laic que no feia diferències. Prens consciència que vius en un règim feixista a poc a poc. El dia de la mort de Franco els meus pares havien sintonitzat la ràdio francesa i el locutor deia: "Hi ha inquietud, no se sap si la sang correrà o no".

A partir de la mort de Franco les coses canvien també per a vostès?

Els líders de la comunitat jueva espanyola van fer tot el possible perquè poguéssim viure amb seguretat, tranquil·litat i gaudint de la llibertat de consciència. De totes maneres, érem una comunitat tolerada però no reconeguda perquè la història ha pesat molt. Podem parlar de normalització a partir de la visita que el rei Joan Carles va fer a la sinagoga de Madrid el 31 de març del 1992, per commemorar els 500 anys de l'expulsió dels jueus. Davant del president de l'Estat d'Israel va dir: "Els jueus no han de sentir-se com a casa perquè ja són a casa".

Per què el llegat jueu a l'Estat no ha tingut més projecció pública?

Perquè no només van expulsar els jueus i van carregar contra els conversos, sinó que es van encarregar de netejar tot rastre jueu. Crida profundament l'atenció que avui un alumne, de la comunitat autònoma que sigui, acabi els estudis i no hagi sentit parlar de Maimònides o no sàpiga poesia de Yehudà Halevi. També és estrany que qualsevol rastre de sinagoga hagi estat convertit en església, com Santa María la Blanca a Toledo. Nosaltres no defallirem en l'intent, davant les autoritats espanyoles i l'Església catòlica, de recuperar aquests edificis com a sinagogues, que és el que eren i són.

Imagino que serà complicat...

No tindria per què ser-ho. Però, fixi's, la Biblioteca Nacional va inaugurar una exposició amb el títol Les Bíblies de Sefarad , en què s'exhibien rotlles de la Torà. Però els jueus no vam ser-hi convidats.

Com es corregeixen aquestes actituds de fons de la societat espanyola?

Amb la llei i l'educació. Per això nosaltres treballem perquè la nova llei d'educació tingui en compte el factor jueu, que s'expliqui per què se'ns va expulsar, i la història de la Segona Guerra Mundial posant especial èmfasi en l'Holocaust. La Shoah va ser la nit més fosca de la humanitat. Nosaltres no volem fer victimisme però volem que es conegui perquè no torni a passar mai més.

I en l'àmbit de la justícia?

Treballem amb el ministre perquè alguns articles del Codi Penal ampliïn la protecció davant els delictes d'incitació a l'odi i a l'antisemitisme.

¿L'actitud contrària d'una part de la societat espanyola a les polítiques d'Israel els acaba afectant a vostès?

Espanya no és un país antisemita ni antiisraelià. Però el desconeixement sobre Israel i el conflicte del Pròxim Orient afavoreix la permanència de molts tòpics antijueus. Veient els telenotícies i moltes informacions tens la sensació que Israel està tot el dia lluitant, que els tancs amenacen els joves palestins que es defensen amb pedres. I aquesta no és, ni de bon tros, la realitat. No s'expliquen moltes coses del que ha passat. Israel és un país seriós i democràtic.

Catalunya sempre ha mirat Israel. La crisi pot servir per estrènyer vincles?

Hi guanyaríem molt coneixent-nos més i augmentant els intercanvis. És cert que Catalunya veu amb bons ulls que a Israel persones procedents de 102 països s'hagin acabat entenent, com a mínim, en hebreu. Una llengua que els uneix.