EL DIA QUE M'ESPERA
Opinió 07/03/2012

JACO ABEL

Pioner de la guitarra elèctrica al flamenc, el músic barceloní té una cita amb el seu públic al Tarantos

2 min
JACO ABEL

EM LLEVARÉ CAP a les dotze del migdia, perquè sempre me'n vaig a dormir molt tard. La matinada és el meu moment més creatiu, és quan estic més tranquil i em puc dedicar a compondre. Acostumo a esmorzar poc i mai aliments sòlids: prefereixo un suc de taronja o un te. Després em posaré a fer tasques d'organització, miraré el correu electrònic... Cap a les tres aniré -com sempre que sóc a Barcelona- a fer una bona passejada per la platja. Així faig una mica d'exercici físic, malgrat que només sigui caminar una estona. Dinaré a casa, quan torni de la platja, cap a les quatre o les cinc de la tarda. No m'agrada dinar en restaurants o bars. Em faré un arròs amb carn, o una cosa semblant que tingui moltes proteïnes. La resta de la tarda ja la dedicaré totalment a tocar la guitarra, tant a casa com a l'assaig previ a les sessions que fem a partir del vespre al Tarantos de Barcelona. Són tres sessions de mitja hora que comencen a les 20.30, 21.30 i 22.30 hores. Aquesta proposta em fa molta il·lusió perquè és la primera vegada que es porta la guitarra elèctrica a un tablao amb la intenció de fer un repertori purament flamenc. Quan vaig començar la meva carrera, no existia ni una tècnica per tocar flamenc amb la guitarra elèctrica. Acabat el concert, anirem a fer una copa en un bar de la plaça Reial i allà mateix tocarem una mica i cantarem en petit comitè. Això m'agrada molt, perquè pots agafar idees que després es converteixen en composicions. I després tornaré cap a casa i tocaré una mica més la guitarra abans d'anar-me'n a dormir.

stats