Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Jordi Savall: intèrpret d'emocions antigues

Té l'aire indòmit d'un missioner visionari que la música ha encalmat. El seu català fa olor de flors salvatges, i traspua paraula viva a través de sons i formes subestàndards: "Aquest prèmit", "Ho he defès", "Vull que puguin tínguer".

En la seva pau hi ha la plenitud d'haver dedicat els anys a compartir emocions. No la pertorba ni un gram d'ego de creador genialoide. Està amarada de l'ofici humil, gairebé monàstic, de musicòleg que captura bellesa com qui caça papallones.

Desenterra tresors en partitures antigues. Treballa a cavall dels segles, reconnectant amb un baix continu l'esperit del passat amb el present. I aquest fluir constant li manté una joventut intacta que amb 70 anys continua aprenent coses cada dia.

Té en la Sibil·la un àngel de la guarda i en la viola de gamba una màquina del temps que fent-nos sentir com sentíem ens dóna pistes per tornar al bon camí quan estem, com ara, tan extraviats.

És un renaixentista perquè ens fa renéixer escoltant el passat. I creu que no es pot desentranyar l'ànima d'un compositor si no partim dels seus límits tècnics i materials.

Anar pel món amb un llenguatge universal li impedeix ser xovinista. És català de dalt a baix amb la humil i crucial transcendència que té un fet accidental. Ressuscitant el clam savi i melangiós de Sefarad, ha fet més que molts polítics per evitar un xoc de trens.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT