Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

JOSEP MARIA CORBELLA

Des del 1982, és un dels encarregats del material del Barça. Coneix més secrets que tota la premsa junta. Però calla.

EL VESTIDOR és com casa nostra . Amb en Josep Antoni Ibarz i en Gabri Galan ja hi serem de bon matí perquè quan arribin els jugadors per esmorzar a un quart de deu s'ho trobin tot llest. Avui els patrocinadors ens han portat nous xandalls, toca estrenar-los. Els darrers anys, cada temporada canviem de xandalls dos o tres cops, per qüestions de diners. Els futbolistes solen tenir manies i nosaltres les coneixem. Alguns prefereixen roba més ampla, d'altres són més fredolics. N'hi ha que volen dos parells de sabatilles i d'altres fan prou amb un. Així s'ho trobaran tot quan arribin. Es canviaran, esmorzaran, i cap a l'aeroport. Sortim a dos quarts d'onze. El d'avui no és un desplaçament feixuc perquè tot el material que necessitem el posem dins d'uns baguls i la nit anterior ja els carreguem a l'autocar, que ja ha fet el viatge. Així, quan arribem a Alacant, ja ens esperarà amb tot el material i anirem directament a l'estadi per deixar-ho tot llest. Totes les botes, les venes, l'equipació al seu lloc. Perquè cada un dels nois no trobi a faltar res, perquè res falli. Ara, amb aquests horaris, sempre anem una mica de bòlit quan acaba el partit. Llavors ho posem tot als baguls i de nou els deixem a l'autocar, que tornarà xino-xano. Ja desfarem els baguls demà. A l'aeroport, a diferència d'alguns partits europeus, no ens tocarà carregar gaires coses. Algunes bosses i els pins, que sempre hi ha gent que en demana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT