EL DIA QUE M'ESPERA
Opinió 04/09/2011

Jordi Purtí

El dramaturg Jordi Purtí dessacralitza l'òpera a cop de gag amb la seva obra Operetta , al Poliorama

1 min
Jordi Purtí

El primer que FARé q uan em desperti és intentar ubicar-me. Estic a cavall de dos espectacles, i he de reflexionar uns segons si tinc assaig o funció per organitzar-me. A continuació faré un bon esmorzar. En diumenge no pot faltar un croissant de xocolata amb un cafè amb llet mentre llegeixo el diari. Sempre me'n miro tres o quatre. Llegiré els titulars i els articles d'opinió. M'agrada estar informat per poder tenir una mínima opinió de tot. Després començaré una tongada de trucades, perquè hauré de fer un parell d'entrevistes i revisar alguna cosa de la funció anterior. Al migdia aniré a dinar amb els fills. Van estar a l'estrena i comentarem què els va semblar. A les cinc ja aniré cap al teatre. Començarem a repassar les llums, les peces i els moviments. Amb vint-i-vuit persones a l'escenari tot es complica, perquè has d'anar comentant coses un per un. Tots els esquetxos tenen dues parts: la partitura musical i la gestual, que és la que dóna el text a l'obra. L'espectacle és molt dur físicament, ja que estan una hora i vint cantant i ballant sobre l'escenari. Abans de sortir a escena, sempre els dic que intentin gaudir. Hi ha moments molt físics, d'un gran esforç, que t'emocionen. En acabar la funció ens quedarem una estona a comentar moments puntuals. El que és bonic de l'ofici del teatre és que cada dia poden passar coses diferents. Després anirem a sopar alguna cosa, per compartir i riure. I a descansar, que encara queden moltes funcions per endavant.

stats