Laura Buadas: “Els pagesos són essencials i, en canvi, la societat els exclou”

Assegura que treballa perquè vol que tothom mengi i visqui millor. Laura Buadas (Palma, 1968) té el perfil d’una activista emprenedora. Es compromet en el discurs, no defuig posicionar-se, però mai no es queda instal·lada en la crítica. Les iniciatives que ha posat en marxa, des de diversos col·lectius, són tasques empreses en positiu de les quals, almenys a les Balears, hem pogut comprovar els resultats. Ara, a més, és al capdavant de Loveat, una pàgina web i un petit magatzem-botiga que s’anuncia amb un “La teva compra biodiversa d’aliments ecològics, locals, de temporada i de comerç just... en un sol clic”.

A la pàgina de Loveat hi podem llegir que us agrada el saïm de porc negre, la sobrassada de porc negre, el pebre bord de tap de cortí, el fonoll marí, les olives trencades, les tomàtigues de ramellet...

Són uns dels millors productes alimentaris que tenim a les Illes. És molt important relacionar l’aliment amb el territori, defensar i consumir el producte local i ecològic, sigui d’on sigui, i promoure’n la demanda perquè gràcies al consum que se’n fa no només millora la nostra salut sinó que el seu conreu serveix per enfortir una cadena que enllaça tot allò que és determinant per a les nostres vides.

Com què?

Com l’equilibri mediambiental, l’equilibri del paisatge, la fertilitat de la terra, la sostenibilitat dels recursos hídrics, la salut de les plantes, dels animals, de les persones (que no hem d’oblidar que som animals), la cultura popular, els costums, les tradicions... L’aliment és bàsic per a la conservació de tota aquesta cadena.

¿Creu que aquesta cadena està deteriorada?

Està completament rompuda. Tot això se’ns ha escapat de les mans, així que hem de treballar un poc o molt per reconduir-ho. Hem de ser conscients que tot allò que feim té conseqüències (és tan lògic com tenir en compte que si feim servir pesticides contaminam les aigües). I tots nosaltres, com a consumidors, hem de fer un reajustament de les nostres prioritats. No es pot tenir tot aquí i ara.

Menjar bé i sa, comprar productes ecològics, frescos, diversos, etcètera, costa car. Fins i tot s’arriba a dir que els productes ecològics són de pijos. Com ho veis?

És cert que els productes alimentaris bons tenen un preu. De fet, tot té un preu. ¿Em voleu dir, per exemple, que tenir un smartphone no és car i que, en canvi, ho és menjar bé? Molta gent, gairebé tothom, s’estima més gastar en un mòbil bo que en un bon producte alimentari. Ja us ho deia abans, això no és una qüestió d’elitisme sinó de fer un reajustament com a consumidors. A mi em preocupa, i molt, que la gent que vulgui menjar bé no pugui fer-ho. Per això treball, perquè tothom mengi millor. Com més demanda hi hagi de productes orgànics i biològics, més baixarà el preu i més gent hi podrà accedir. Al cap i a la fi, tot és una cadena.

Amb els pagesos a la base?

Els pagesos són una peça clau, són essencials, i, en canvi, la societat els exclou. Diria més, se’ls té com a grup d’exclusió social, completament marginats. Els pagesos són els que produeixen el nostre aliment, i per tant haurien d’ocupar un lloc important a la societat. És clar que ells també han de ser conscients, com deia de tots nosaltres, que allò que fan té conseqüències. A més, haurien d’aprendre a comercialitzar els seus productes, a crear una marca, i la llei els hauria d’emparar i donar totes les facilitats. Però la normativa és d’escala i sovint obvia del tot la mà d’obra, l’artesà. S’hauria d’aprendre del model francès, en què es treballa amb els pagesos per regions, per obtenir el millor producte i el més adient per al lloc, cosa que els dóna una gran rendibilitat a nivell econòmic, de manteniment del paisatge i de poder tenir una cuina sensacional gràcies a aquest producte que, a més, ha provocat una gran fortalesa del turisme gastronòmic.

A les Balears, la conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori està a punt d’aprovar la llei agrària. Què en pensa?

Conseqüent amb com s’ha funcionat aquí. A mi ja em sembla un enfocament sospitós que s’ajuntin les competències en agricultura amb les de territori. Això seria ideal en un país compromès amb el medi ambient, però som a milions de quilòmetres d’això. Aquí la nova llei té moltes possibilitats d’acabar per condemnar l’agricultura per sempre. Quan se sent un conseller que diu que “les quarterades pageses no valen doblers i això ha de canviar”, ens podem posar a tremolar.

Defensau i promoveu el comerç just.

Ho defens perquè és de justícia. Hem de pensar que, ja que els països pobres produeixen per als països rics, almanco els ho hem de valorar. A les pràctiques majoritàries actuals no cal posar-los adjectius.