Publicitat
Publicitat

Molèstia a part

L'autòpsia del monstre

Les precaucions legals han aturat l'emissió a Discovery Channel del documental Michael Jackson autopsy: what really killed Michael Jackson . Tard o d'hora s'emetrà, segur. Així com hem vist centenars de vegades la bala que obria el cap de Kennedy com un llibret de llom, el documental recrearà un cos sec i decolorat amb braços i cames afusellats pels anestèsics, la calvície dissimulada a cop de tatuatge i un nas tan reduït que s'havia de refer amb làtex per semblar real. Potser explicaran que Jackson va conèixer la infermera que li donaria dos fills anant d'urgències després d'irritar-se l'escrot, provant de blanquejar-se'l -segons la darrera biografia publicada-. Tot s'hi val amb Michael Jackson. I titllar-lo de monstre és tan fàcil i previsible com encertat.

Jackson és l'ídol que m'ha tocat. Un negre esmolet que em va captivar el Cap d'Any del 85 amb el videoclip Thriller . Des d'aleshores fins a la seva autodestrucció he seguit aquest monstre mutant del qual es reconeixen hereves les estrelles contemporànies del R&B. No el defensaré ni el justificaré. Els ídols mai són com voldríem. No sóc imparcial, però dubto que els que l'han trinxat ho siguin. Ens apiadem de Frankenstein, riem les gràcies a Carmen de Mairena, bavegem amb els pits sintètics i sexagenaris de Cher, però som implacables amb Jackson.

Vam sentenciar-lo quan va ser processat per abusos a menors, i vam renegar de la justícia nord-americana en quedar absolt. Cal destruir els monstres, o esperar que petin sols. L'autòpsia del monstre va més enllà de la morgue . El negoci que ja li havia girat l'esquena ha trigat poc a extirpar-li les vísceres i estampar-les al CD Michael amb suposats nous temes. Parlen de la resurrecció musical de Jackson, però el que molts hi sentim no és ritme. És una marxa fúnebre.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT