Opinió 12/05/2011

L'endemà de Bin Laden: la investigació del Pakistan

Mark Schneider
4 min

L'èxit de les forces d'operacions especials de l'exèrcit nord-americà en el cop contra Ossama bin Laden a Abbottabad, en un indret situat a pocs carrers del West Point del Pakistan, convida a plantejar-se moltes preguntes sobre si l'exèrcit i la intel·ligència del Pakistan són part del problema del terrorisme internacional, o bé formen part de la solució. Els Estats Units, a més de necessitar aclarir què sabien la cúpula militar i els serveis d'intel·ligència (ISI) del Pakistan, i quan ho van saber, necessiten també plantejar un seguit de preguntes referents al recinte fortificat de Bin Laden.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Quant de temps feia que Bin Laden hi era? Qui coneixia i protegia Bin Laden? De qui era el terreny? Com va ser adquirit i a qui? Qui va dissenyar el complex? Qui va instal·lar-hi els sistemes de seguretat? Aquests sistemes estan a la venda al mercat o, per contra, eren sistemes exclusius? Atès el gran nombre de punts de control que hi ha en aquesta ciutat militar, ¿a qui permetien passar, i a qui no, de camí cap al recinte?

Per donar una resposta a aquestes preguntes i a d'altres, el govern del Pakistan ha d'obrir una investigació especial, pública, parlamentària, civil i independent, com les audiències del Watergate o de l'11-S als Estats Units. La representació en la comissió d'investigació hauria de reflectir la composició del Parlament, amb la inclusió de membres tant del partit de l'oposició com del partit del govern, i, idealment, el president de la comissió hauria de pertànyer a l'oposició. Hauria de tenir la capacitat de citar amb advertència funcionaris del govern, tant civils com militars, i hauria de poder accedir a tota la documentació governamental relacionada amb Bin Laden, provinent de l'exèrcit i de l'ISI. Els resultats obtinguts s'haurien de fer públics. Aquesta és l'única manera de fer que l'autoritat civil sobre els esforços antiterroristes del país augmenti, d'impulsar programes més efectius i transparents, i d'evitar que els que volen impedir qualsevol progrés en aquest terreny se surtin amb la seva.

Els Estats Units han de demanar compte a l'exèrcit del Pakistan. És d'una importància vital per a la seguretat dels Estats Units i del Pakistan que els pakistanesos actuïn contra els grups terroristes nacionals i internacionals; però resulta evident que l'exèrcit del Pakistan s'ha mirat el fet d'actuar o no contra aquests grups amb els ulls posats en la controvèrsia amb l'Índia, més que no pas en el compromís amb la lluita antiterrorista.

En canvi, el govern civil del Pakistan, malgrat el poc crèdit que se li ha concedit, ha fet força progressos. Per exemple, després dels atemptats terroristes de Bombai del 2008, el govern civil va investigar, va formular l'acusació i va fer algunes detencions que, si haguessin depès de l'exèrcit, no s'haurien produït de cap manera. Afavorir el compliment de la llei civil i els serveis d'intel·ligència civil, com es reclamava amb la llei Kerry-Lugar-Berman (que regula les relacions entre els EUA i el Pakistan), ara és encara més important.

El president del Pakistan, Asif Ali Zardari, també ha lluitat per fer que els drets constitucionals s'estenguin als ciutadans que viuen a les àrees tribals del Pakistan, i dotar-los així, d'acord amb la Constitució pakistanesa, dels drets civils i de la protecció que comporta l'aplicació de la llei civil. L'exèrcit ha impedit aquestes accions; però el govern civil ha contestat creant una comissió conjunta amb representació de tots els partits polítics per trobar la manera d'avançar en aquesta zona del país, la més perillosa. El Parlament també ha pres la nova iniciativa de fer que les comissions de control i supervisió siguin presidides per un membre de l'oposició, de manera que les investigacions sobre la conducta de l'administració estiguin lliures de conflictes d'interessos.

Tot i les crítiques que ha rebut el govern civil, la veritat és que ha ensopegat perquè l'exèrcit ha aparegut al seu camí. Els Estats Units haurien de sustentar el govern pakistanès enfortint les institucions civils. Haurien d'oferir un paquet d'ajudes més significatiu per enfortir el compliment de la llei, la policia, els serveis civils i el poder judicial. També haurien de col·laborar més amb els dirigents civils en els nivells de la província i del districte per distribuir amb encert l'ajut econòmic dels EUA.

Aquest enfortiment comença per condicionar el suport militar a la constatació d'avenços en el combat contra els extremistes violents, i també per posar fi a la vella política de donar suport i protecció a aquests elements, bé siguin pakistanesos o estrangers. Els Estats Units haurien de continuar exigint que el departament d'Estat certifiqui la cooperació del Pakistan en diverses matèries de seguretat -i haurien de proveir-se d'una supervisió addicional.

Els Estats Units també haurien de continuar insistint en el fet que "les agències de seguretat del Pakistan no subverteixen de manera substancial els processos polítics del país" i proporcionar més suport a les agències locals encarregades de fer complir la llei civil en el combat contra els grups jihadistes, cosa que inclou la persecució del petit percentatge de madrasses involucrades en l'entrenament de terroristes jihadistes.

Acabaran sorgint respostes a la infinitat de preguntes que tenen a veure amb el complex d'Abbottabad. Però, amb independència de tot el que anem descobrint sobre el veritable paper de l'exèrcit pakistanès en l'operació -bé sigui la incompetència o la complicitat-, els detalls al voltant de la mort d'Ossama bin Laden il·lustren encara més clarament la necessitat de fer que l'exèrcit del Pakistan hagi de donar explicacions, i també la necessitat de col·laborar amb el govern civil del país, i enfortir-lo.

stats