Es deia Javier Pierotti, era argentí, tenia quaranta anys, en feia dinou que vivia a Mallorca i era empresari a Magaluf, el nucli costaner i turístic del municipi de Calvià que s’ha fet tristament famós pel mamading, el balconing i la corrupció policial, política i empresarial que envolta el negoci del turisme de borratxera i prostitució que es concentra al carrer de Punta Balena. Dissabte passat Pierotti va aparèixer mort en un paratge de la serra de Tramuntana. Segons la policia i els forenses que van practicar l’autòpsia al cadàver, es tractaria d’un suïcidi: Pierotti hauria deixat una nota en què anunciava la seva pròpia mort, i pel que ha transcendit al coneixement públic hauria perdut la vida a causa d’una combinació de productes per a animals, fàrmacs i alcohol. Al costat del seu cos, que presentava un tall al coll, s’hi va trobar una botella de vi. D’acord amb la policia, la incisió al coll no era suficient per matar-lo. Es veu que l’home passava una mala època, tant des del punt de vista econòmic com pel que feia a la seva salut. Va fer falta un helicòpter per rescatar el cos del lloc on va ser trobat. Cas tancat.
Ara bé, hi ha una segona part de la història que cal subratllar. Pierotti s’havia destacat per ser el primer denunciant de l’espessa xarxa de corrupció teixida al voltant de Magaluf, que de moment ja ha portat a la presó el cap de policia de Calvià, José Antonio Navarro, reclòs de fa un mes sota acusacions d’extorsió, suborns i abusos de poder. Exactament el que denunciava Pierotti des de feia anys a través del seu blog ( www.javierpierotti.blogspot.com.es, encara consultable), entrevistes a mitjans de comunicació i una intensa feina com a activista. Recentment, Pierotti havia penjat a YouTube un vídeo de set minuts de durada en què, de forma raonada i sensata, lamentava la degradació de Magaluf i cridava a l’acció conjunta entre ciutadans, polítics i entitats per millorar la imatge de l’indret i la qualitat de la seva oferta turística (el trobeu a www.arabalears.cat ). En diverses ocasions Pierotti s’havia pronunciat amb contundència contra alguns empresaris i contra l’acció de govern de l’actual alcalde de Calvià, Manuel Onieva, i del seu predecessor, Carlos Delgado (famós per haver-se retratat amb els testicles sanguinosos d’un cèrvol damunt el cap). Per acabar, pocs dies abans del seu decés, Pierotti havia declarat com a testimoni al jutjat d’instrucció número 12 de Palma, que investiga la trama de corrupció a Magaluf. Davant de la jutge va reiterar la seva versió dels fets i va denunciar haver rebut amenaces de mort.
No tenim, per descomptat, cap motiu per dubtar dels bons oficis de la policia i dels forenses. Si ells dictaminen que Pierotti es va suïcidar, és que devia ser així. Però tota la història, al marge fins i tot de la mort d’aquest home, desprèn un tuf que mareja: el tuf d’una societat tan profundament corrupta que ja s’ha endinsat de cap a la seva pròpia descomposició. I no em referesc únicament a la societat mallorquina.
