L'imperialisme català només haurà durat un dia

BarcelonaDesprés d'obrir el sortidor, i un cop tirada la canya de cervesa en nom de l'imperialisme català, és hora de deixar baixar l'escuma. “Mas rectifica el seu pancatalanisme”, titula 'El País' –el diari que més a fons va jugar el tema el dia anterior– en portada. Només un dia haurà durat la fabulació d'una Catalunya imperialista, disposada a invocar Jaume I i convertir-lo en un 'walking dead' reconqueridor. En realitat, ni Mas va fer declaracions pancatalanistes (les va fer el conseller Germà Gordó) ni tampoc les ha rectificades (el Govern va contemporitzar les frases polèmiques en boca de la vicepresidenta Neus Munté). Aquest moviment de sístole i diàstole és ben habitual a la premsa. 'Sístole': agafes unes declaracions d'algú i en distorsiones el significat (en aquest cas, suggerint un expansionisme territorial). 'Diàstole': quan surts a negar la interpretació que en fa el mitjà en qüestió, diuen que rectifiques. En el cas d''El País', ho remataven amb un editorial –titulat, glups, "La Catalunya irredempta"– en què afirmaven: “Segurament és més beneficiosa per a la unitat de la llengua i cultura catalanes la convivència de tots aquests territoris en un estat espanyol plural”. Convivència que l'estat espanyol ha sabotejat, per exemple, blocant la reciprocitat d'emissions de TV3, Canal 9, IB3. O negant la unitat de la llengua quan oferien el programa PADRE en català i en valencià, com si fossin dos idiomes diferents. En aquest últim cas, però, aquest estat tan generós i sensibilitzat amb la vertebració del català en tots els seus territoris va trobar la solució perfecta per no crear una fractura lingüística: el programari en qüestió, al 2013, ja només es podia descarregar en llengua castellana, 'que nunca fue de imposición'.