DON MARIANO: Mai hem pressionat la Fiscalia. LA CAMATXO: Però si això ho fem cada dia. LA SORAYA: Calladeta fas més bonic. LA CAMATXO: No hi res com un fiscal amic. EN JUNQUERAS: Ei, aquest és el vell estat enemic!
LO PRESIDENT: Farem una llista unitària. EL PACIENT HERRERA: Sempre que sigui paritària. LA VICEPRESIDENTA: Qui vol més dona que jo? CARME FORCADELL: Ada Colau seria la sensació. MARTA ROVIRA: Jo pensava més en la Casals. MIQUEL ICETA: Vosaltres sempre fent volar pardals.EN JUNQUERAS: Us moveu per sensacions primàries. LO PRESIDENT: Si tu vols, fem plebiscitàries. EN JUNQUERAS: Clar, amb tu de cap de cartell. LO PRESIDENT: A veure si vols que faci el passerell!
EN FERNANDES: No aneu enlloc sense la CUP. EN JUNQUERAS: Li cau al damunt qui al cel escup. EN FERNANDES: Ja comencem amb personalismes. EL PACIENT HERRERA: No us baralleu pels mecanismes. LO PRESIDENT, EN JUNQUERAS I EN FERNANDES: Però si tu vas trencar el pacte! EL PACIENT HERRERA: Però només en el primer acte.
MIQUEL ICETA: Votem pressupostos, president. LO PRESIDENT: Això no és el que demana la gent. LA CAMATXO: Quina importància tenen unes manifestacions? EN JUNQUERAS: Exigeixen unes eleccions. LA CAMATXO: Però si nosaltres hem fet manifestar bisbes! EN FERNANDES: Perquè sou uns possibilistes.
EN RIVERA: Tot això és il·legal. LA CAMATXO: Com el matrimoni homosexual. EN JUNQUERAS: Rivera, no toquis els collons. EN RIVERA: Que siguin autonòmiques, les eleccions. EL PACIENT HERRERA: Mira aquests, que es disputen l’espai de la dreta. MIQUEL ICETA: Aquí tots us feu l’estreta.
LO PRESIDENT: Ara ve Nadal. EN JUNQUERAS: Doncs no hem de prendre mal. EL PACIENT HERRERA: Però tu no eres d’esquerres? EN JUNQUERAS: Mig de bromes, mig de veres. EN FERNANDES: L’esquerra, a la meva sandàlia! MIQUEL ICETA: Al PSC apostem per la bicefàlia.
LO PRESIDENT: Ens haurem de posar d’acord. EL PACIENT HERRERA: Ja, perquè tu arribis a bon port. EN JUNQUERAS: Un respecte a la institució presidencial. MIQUEL ICETA: Clar, perquè tu ja et veus com a tal. EN JUNQUERAS: Em feu venir la llagrimeta. EN DURAN I LLEIDA: Doncs mira de parlar amb l’Iceta. EL PACIENT HERRERA: I ara aquest d’on surt? EN FERNANDES: És la vella política, ras i curt. LA CAMATXO: Molt bé, però ara què fem? MIQUEL ICETA: Em temo que això ho diran els de Podem. LA CAMATXO: Déu meu! Me’n vaig a La Camarga! MIQUEL ICETA: D’això se’n diu una majoria amarga. EN JUNQUERAS: Serà la del Rajoy, que és absoluta. EN FERNANDES: Però que va a la puta. EL PACIENT HERRERA: Nois, no digueu paraulotes. LO PRESIDENT: Exacte, o diran que no som patriotes. EN JUNQUERAS: Pressupostos per presidència. LO PRESIDENT: Tant val la independència? EL PACIENT HERRERA: Crec que jo també donaré una conferència. (I, de cop i volta, entra la Chacón i cau el TELÓN.)
