No és una sorpresa que el PP i Unió hagin votat en contra de la llei contra l’homofòbia al Parlament de Catalunya, però els motius que al·leguen, un i altre grup, són d’una gran ambició literària. Aturem-nos en el que va dir Dolors López, del PP: “La condició sexual pertany a la intimitat”.
El que pertany a la intimitat és la sexualitat, no pas l’opció sexual. Quan l’opció sexual és la que toca -és a dir, l’heterosexual- no s’amaga, perquè es dóna per suposada. Donem per suposat que Dolors López és heterosexual, tot i que desconeixem els detalls de com s’ho fa. La majoria de nosaltres -no tots- optem per practicar les activitats en la intimitat de la parella o el trio. Però també hi ha qui executa aquestes tasques íntimament i, després, en parla en públic. Recordem aquell El convidat en què Pilar Rahola va explicar que amb el seu espòs havien trencat un llit per causa de la fúria intrauterina.
Quan l’opció sexual no és l’heterosexual sí que, de vegades, s’amaga. Però, tot i així o precisament per això, hem de legislar perquè les persones que no són heterosexuals tinguin el dret d’anar pel carrer amb els seus amors, com fa la Dolors López, sense que hi hagi risc que els trenquin la cara o se’n burlin. I, encara que passi menys que abans, no ha deixat de passar del tot.
D’alguna manera, amb això de les opcions sexuals el PP es comporta com amb el sobiranisme. Hi ha una opció que és la natural, la bona, la normal. N’hi ha d’altres que no són naturals, no són desitjables, no són normals. ¿Les hem d’acceptar? Sí, però mentre no se’n faci ostentació. El català a la cuina, els gais al cabaret, però no a la vida civil. Què diríem, per cert, si algú digués que no hem de legislar contra els maltractaments perquè el que passi a dins del matrimoni pertany a la intimitat de la parella?
