RETRATS QUE PARLEN
Opinió 26/07/2011

Josep M. Ballarín: l'últim carlí

i
Albert Pla Nualart
1 min

És tan conservador que no es dutxa. Si una cosa respecta és el pòsit del temps. La tisi li va permetre fer llit amb el Dant, Shakespeare i Nietzsche, sense que la sobredosi de cultura ma tés la fe del carboner.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sent lúcid als 91 anys, prova un cop més que la gimnàstica del cervell manté més jove que el Pilates . És un savi camuflat que del tronxo només en té la primera pell. L'humil mossèn no et mira amb aquells ulls de fura.

La seva llengua és un intent de destruir l'estàndard. I algú hauria de fer un diccionari Ballarín-Català que fes llum sobre mots que, dur d'orella, mig ha sentit mig s'ha inventat.

Tradueix la teologia al col·loquial: explica la mort com un "Ja hi som, Pepitu!" i l'elecció de Joan Pau II com "Cagada Gironella!" S'ho passa bé dient-la gruixuda, però si veu que la cosa és clara diu: "És de cajón ".

Fa d'anarquista reaccionari, de carlí. Accepta els gais deixant clar que ell és dels normals a qui agraden les dones. I ser partidari del celibat sacerdotal no li ha impedit mantenir, des de fa 25 anys, una parella de fet, no carnal, amb santa Emília.

Eclesiàsticament fracassat i mediàticament milionari, vol passar per boig inofensiu, però fa bitlles. Defuig el tracte de cardenals i papes, Montilla li agrada tan poc com Companys, però ca sa els prohoms de la pàtria i un seient a la llotja del Camp Nou li fa fer amistats poc recomana bles.

stats