MERCÈ MARTÍNEZ

NI TINC PRESSA NI GANES DE SORTIRamb el fred que fa, però els meus horaris i el fet de tenir un gos molt gros fan que avui em llevi a les 5 h de la matinada i que agafi la bicicleta per córrer amb ell durant uns tres quarts d'hora. És un brac de Weimar, és a dir, una bèstia molt voluminosa amb la qual no es pot negociar qui s'adapta a qui. Passejar-lo es fa dur sobretot a l'hivern i a l'estiu: potser per això aquests dies m'interroga amb la mirada mentre esmorzo, com preguntant-me si m'he tornat boja... Per tota resposta li poso menjar i me'n vaig a la televisió a fer La Riera .

De 7 h a 8 h em maquillen i em pentinen. Passem text en una saleta, i tot seguit plantegem l'escena amb càmeres i gravem. Per a cada seqüència triguem uns tres quarts, i passem directament a la següent: el dia que me'n toquen moltes acabo morta!

Avui després de dinar repassaré el text de La vampira del Raval , que fem al Teatre del Raval fins al dia 29. Fa dotze dies que no la interpreto (he estat a Mallorca fent Rive Gauche amb la companyia Q-ARS, m'ha substituït la Maria Torras). Torno precisament demà i he de reubicar-me una mica. L'obra és un thriller amb apunts de comèdia, cabaret i drama; en resum, és una bomba.

Al vespre trauré el gos una hora més, i després dormiré totes les hores que pugui. Aquest ritme de feina fa que em cuidi molt. De fet, fins i tot estic caminant més dreta! Portar cosset a Rive Gauche i a La vampira m'hi està ajudant, que jo sempre havia anat una mica encorbada i això no és bo per a l'esquena.