Al meu país tothom em coneix com "el cabró del Mubàrak"... Bé, però expressat en àrab, esclar. Vostè, en canvi, pot anomenar-me Hosni, nom com de cavall amb ales de pel·lícula de dibuixos animats.
No, que estava veient l'altre dia la prestigiosa BBC (hi ha mitjans que, abans del nom, sempre hi has de posar prestigiós perquè si no penalitza) i, de sobte, m'apareixen les imatges d'una cosa que en diuen la Puerta del Sol, a Madrit, capital d'Espanya. Al mig d'un grup de gent reunida, segons sembla, per canviar el món, va i m'emergeix una pancarta suportada per una noia en què llegeixo: "Tahrir Square". I entre les dues paraules, hi veig escrit "sol" dins del dibuix d'un sol com el que els nens pinten a la classe d'expressió corporal de ioga solidari. Acompanya la visió l'afirmació que la "naturalesa de la protesta pacífica, inclosos missatges a Twitter, és reflex de les manifestacions a favor de la democràcia que van revolucionar Egipte". "Real·là (versió nostrada del vostre redéu )", dic jo llavors, en àrab, naturalment. I afegeixo: "Què dirà el no menys prestigiós Il Corriere della Sera del tema?" Apunti: "Si ha funcionat a Reykjavík, el Caire o Sanà, per què no pot passar a Espanya?" "Recollons!!!", deixo anar esmaperdut, tot jo, de mi mateix. I afegeixo: "Han comparat una mani més en un país democràtic amb la lluita per acabar amb una dictadura... És que fins i tot a un sàtrapa com jo, ara mateix, em punxen i no em treuen sang..." I res, que dos dies després encara no m'he refet.
