Informa l’ARA que el conseller Andreu Mas-Colell va ser rebut al Capitoli de Sacramento pels presidents de les dues cambres de representació de l’estat californià i que, abans que fes el seu parlament, el van “consolar” per la desfeta de la roja. Però en Mas-Colell no estava gaire trist, de fet no n’estava gens, i va contestar: “No sóc un entès en futbol i, a més a més, la meva dona és xilena”.
Si el conseller no hi entén, de futbol, és normal que no segueixi la roja. I si la seva dona és xilena, encara més (cosa que em fa pensar, per cert, que a casa seva potser s’hi pot absorbir, de tant en tant, el llegendari Pisco Sour). Però de les seves paraules jo entenc, sobretot, que ha volgut dir, de manera eufèmica, que no se sent espanyol. Els jugadors de la selecció espanyola tenien la prima més elevada de tots els jugadors del Mundial. I això demostra com era d’important, per a Espanya, guanyar. Guanyar cohesiona els territoris insurrectes. Guanyar fa oblidar la crisi. Fins i tot fa que passi desapercebut aquest nou tribut que s’han tret de la bragueta sobre els ports.
És molt revelador un episodi semblant que va produir-se durant la visita de Desmond Tutu a Catalunya, no fa gaires dies. La importància de l’estada del clergue antiapartheid aquí la demostra el silenci amb què el van obsequiar els diaris espanyols. El cas és que Tutu va anar a una entrevista amb Jordi Basté. I en Basté li va explicar que no havia vist per la tele la final del Mundial de Sud-àfrica, que va donar la victòria a la roja. L’home es va sorprendre tant d’aquest fet que ho va explicar en totes les entrevistes que va concedir al llarg dels dies. Tutu, que és un home llest, va entendre que aquest detall era revelador. El presentador d’ El món, abans periodista esportiu, no havia vist la final d’Espanya. “Fins avui no havia sigut conscient del sentiment tan fort de no identificació de la societat catalana amb l’estat espanyol”, va dir.
