Distingits senyors i senyores de la Fiscalia (així l’espanyola com la catalana), els adreço aquestes ratlles per autoinculpar-me del 9-N a Catalunya. No vaig poder votar-hi, perquè sóc mallorquí i no català, i com que les condicions per al vot eren escrupuloses, no vaig poder dipositar el meu doble sí. Els hi faig notar perquè sàpiguen que el dia que hi hagi un referèndum de debò (“una consulta definitiva”, com en diu el president Mas) no seran dos milions tres-centes mil persones les que hi participin. En seran moltes més, perquè em penso que molts ens empadronarem a Catalunya només per poder votar en llibertat.
Però a pesar que no vaig poder votar, m’autoinculpo. Vaig donar suport al 9-N de totes les maneres que vaig tenir al meu humil abast, vaig animar amics i amigues a participar-hi (tot i que no calia animar-los gaire, perquè ja estaven més que motivats), vaig escriure articles a favor del procés, penso que els partits que es van fer càrrec de la convocatòria (tant del Govern com de l’oposició al Parlament de Catalunya) van ser on havien de ser, em deixaria trencar la cara per Carme Forcadell i Muriel Casals, i vaig celebrar els magnífics resultats de la jornada (tant pel que fa a participació com als vots emesos a favor del doble sí) obrint una ampolla de 4 Kilos, que és un dels millors vins que produïm a Mallorca. No tan sols això, sinó que, recalcitrant com sóc, espero assistir a la proclamació de la independència de Catalunya sense gaire dilació.
Per tot això m’autoinculpo, senyors i senyores fiscals. Jo ja entenc que vostès han d’atendre veus com la del president Rajoy o com la del progressista Alfonso Guerra, que en el dia del trenta-novè aniversari de la mort de Franco va comparar el 9-N amb una votació sobre la violència de gènere o l’expulsió dels gitanos. Al cap i a la fi, va ser el mateix Guerra qui fa una colla d’anys va afirmar que “qui es belluga no surt a la foto”, i sobretot que “Montesquieu és mort”, en referència a la divisió de poders que en teoria sustenta qualsevol democràcia seriosa.
Per desgràcia, Guerra tenia raó. És més: no és tan sols que Montesquieu sigui mort a Espanya, és que cada dia vostès (dirigents polítics, membres de la Fiscalia i d’altres òrgans polítics i jurídics) ballen alegrement damunt del seu cadàver. I ho fan per ofegar les legítimes aspiracions d’un poble al qual, per molt que m’imposin una absurda frontera administrativa entre comunitats autònomes, jo també pertanyo. M’autoinculpo de ser mallorquí i de sentir-me català alhora. M’autoinculpo de no voler seguir sent súbdit d’un regne corrupte i decadent com el d’Espanya. M’autoinculpo de ser partidari de la llibertat i de l’alegria de les persones. Espero amb il·lusió una querella per aquests delictes. Com espero que posin dos milions tres-centes mil querelles semblants. No, esperin: ja que hi són, processin els set milions i mig de catalans. Així el resultat de la causa serà molt més respectuós amb les regles democràtiques que ens hem donat (es diu així, no?).
