Publicitat
Publicitat

Mediterrània

Hem oblidat i menystingut la singularitat del nostre territori. Els ecosistemes mediterranis, les màquies arrapades a terra, els alzinars atapeïts, són presents només a la riba mediterrània (i en un parell de racons de Xile i Austràlia). Una terra poblada i culturalitzada de tan antic i tan ricament, que és configurada per uns paisatges d'una bellesa i una intel·ligència única. Des de les cultures prehistòriques dels talaiots a Menorca o els nurags sards fins a la fusió dels pobles pastors, pagesos i guerrers d'interior amb els comerciants fenicis, els cartaginesos, els grecs i els romans primer i amb catalans, genovesos, venecians o àrabs després.

El nostre petit mar ha permès la difusió constant de la innovació tècnica, de les idees i de l'art, de tal manera que un se sent a casa des de l'Algarve fins a Creta, com a mínim. Els secans, les oliveres i les vinyes acullen sagreres, temples, pobles als turons i ciutats denses i habitables a l'ombra dels plàtans. Cinc mil anys de seny i cura de la terra i de reciclatge de materials i espais. Bressol de la cultura occidental, de l'art i el pensament. Una terra difícil, escadussera d'aigua, rica de matisos. Una terra de ritme asserenat. Malbaratada en tan sols sis dècades.

Pensant en el curt termini, ens hem tornat localistes. Primer, renunciant a assumir com a propi el patrimoni col·lectiu de la Mediterrània, tan el natural com el cultural. Després, banalitzant-lo fins a arribar a la conclusió que n'hi ha prou amb el sol i la platja. En tenim d'una bellesa colpidora. Bé, en massa casos, d'una bellesa perduda transformada per un munt d'artefactes horrorosos que funcionen durant un mes a l'any per esdevenir deserts construïts i monuments al mal gust durant onze mesos.

El turisme "fordista" -com el definia Donaire a la seva excel·lent tesi- ens ha portat a competir en igualtat de condicions amb totes les costes del món, oferint un producte seriat que ha acabat en mans de tres turoperadors que fixen preus i ens trien els visitants. Una oferta trista i indiferenciada que es basa en la quantitat d'usos idèntics, sense sentit del lloc.

Hem creat un model tan inestable que fins i tot els ports esportius per fer créixer el negoci turístic no donen prou rèdits ni per complir el seu compromís, signat en la concessió de traslladar anualment la sorra que, altrament, circularia lliurement seguint la dinàmica litoral. De manera que perdem les platges, actiu únic i central de la nostra oferta. Absurd, però constatable. I, si no, pregunteu pel Maresme.

Redefinir el nostre model turístic és fonamental per recuperar la nostra economia. Ha arribat el moment de reconèixer que el mannà dels anys 60 s'ha esgotat i ja no ens serveix per encarar el segle XXI. Cal tornar a posar algunes coses a lloc per sobreviure. Potser per algú la desconstrucció del Club Mediterranée al Paratge de Tudela del cap de Creus és un acte superflu de nou ric. Per mi, és tot el contrari. És una primera i encara tímida expressió del que cal fer: reorganitzar la nostra oferta turística, recuperant sentit de país i reconnectant amb la densitat cultural, històrica i natural del nostre territori.

Desconstruir on calgui, recuperar i regenerar on faci falta. Amb una estratègia global per al conjunt de la Mediterrània i amb una de país, concertada, que integri les estratègies municipals. No per ben coneguda és menys exemplificadora la situació de la cala Montgó, que mostra amb claredat dues estratègies municipals totalment oposades a banda i banda. Avui per avui, em quedo amb el vessant de Torroella de Montgrí.

Aquesta nova perspectiva requereix un acord ampli del sector turístic amb la resta d'agents. També caldran recursos, i hauríem de començar a parlar ja de la taxa turística. Als francesos, amb la seva taxe de séjour , no els va pas malament, em sembla. Comencem a pensar també a contraprestar els serveis a aquells que tenen cura del territori i del patrimoni i busquem noves fórmules d'organització i gestió. És urgent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT