Tenim algunes dades més del senyor de la jaqueta marró, convidat al Parlament de Catalunya pel Partit Popular, que, en ser expulsat, va fer la salutació romana amb el braç a l’hora que cridava “Viva España” (¡Vispiñññña!). Es tracta del senyor que, en sortir, va declarar que al seu fill, a classe de música, li feien fer de bastoner i que més li hauria valgut que li donessin una guitarra “porque así tendría más futuro”. Pobres mortals, no compreníem això de la guitarra fins que el vàrem descobrir com a intèrpret. Algun envejós dirà que el senyor vol que al fill li donin una guitarra, en comptes d’un bastó, perquè així, juntament amb el Casio del pare, ja només els faltarà la cabra per fer concerts pels carrers de les ciutats catalanes. Jo dic no. Miguel Bosch és un artista. Ha d’actuar al Sónar, al PopArb i a L’Auditori. Per descriure el seu art, que pobres que resulten les paraules.
El gran Miguel Bosch fa música religiosa. I, així, ens ofereix un tema revelador (que podreu trobar a YouTube escrivint el seu inoblidable nom). Cuatro, nueve Eclesiastés, es diu la cançó, composta i interpretada per ell. Al tema, l’artistàs ens revela aquella màxima del llibre de proverbis, que es podria resumir amb un “fes la feina a mitges”. I que diu: “Cuatro nueve Eclesiastés, le doy consejos y le hace mucho bien. Mejor que uno son dos, en mi trabajo hay mayor retribución”.
Em sembla emocionant que els del Partit Popular tinguin entre els seus adeptes aquest gran home. Aquest Bowie de la cançó bíblica. Aquest Paul McCartney del Casio. Aquest Mick Jagger de la rima. Se l’ha expulsat del Parlament per haver fet la salutació feixista quan cridava “Viva España”, sí. Però justament per això l’hem de convidar a tots els nostres festivals. En Bosch ha de ser el nostre Leonardo Dantés.
