Hi ha obres d’art excepcionals que, endutes pel corrent de l’actualitat en què es produeixen, corren el risc de passar immerescudament desapercebudes. Massa delicadesa per a uns dies durs i rugosos. No és que passi res de greu: l’excel·lència, com sol dir l’amic Sam Abrams, sempre sura i, tard o d’hora, aquesta mena d’obres acaben trobant els receptors que les aprecien devotament, com es mereixen. En trobaríem centenars d’exemples al llarg de la història. Però sempre és agradable aprofitar l’oportunitat d’anticipar-se per fer un crit d’alerta: compte, teniu una obra mestra davant dels nassos i no us l’heu de deixar perdre!
És el cas del disc que ha publicat aquest passat estiu la cantant mallorquina Miquela Lladó, titulat Tècnica mixta. La trajectòria de Miquela Lladó, com a vocalista de bandes com Siurell Elèctric i, sobretot, Música Nostra, ja és llarga, i ha deixat un munt d’enregistraments fonamentals per a la recuperació del cançoner tradicional mallorquí, català i/o mediterrani, diguin-ne com vulguin. Va començar la seva carrera sota el nom de Miquelina Lladó: ara ja no aplica cap diminutiu al seu nom, i sota la rúbrica de tota una Miquela Lladó madura i jove ensems, ens ofereix amb Tècnica mixta un disc superlatiu.
El títol respon a les dues tècniques vocals que es combinen sàviament a l’àlbum: el cant i la recitació, empeltats a una selecció de poemes triats per la mateixa cantautora, i que comprenen textos de Ramon Llull, Maria-Mercè Marçal, Guillem d’Efak, Damià Pons, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Josep Lluís Aguiló, Miquel Àngel Riera, Jaume Santandreu, Apel·les Mestres, Miquel Bauçà o fins i tot (glups) d’un servidor. Aquest últim detall m’honora, però és del tot irrellevant a l’hora de qualificar Tècnica mixta com un dels grans discos cantats en català que haurà donat aquest any 2014.
Miquela Lladó posseeix una veu privilegiada que, al llarg del temps, ha sabut conduir cap a un punt òptim d’eficàcia i de bellesa, i que en aquest disc, a més, és agombolada per músics d’altíssima qualitat com Jordi Tugores, els germans Aguiló (Jordi i Miquel Àngel) i Pep Lluís Garcia. Els textos reunits a Tècnica mixta convoquen un seguit de temàtiques que resumeixen la trajectòria artística de Miquela Lladó: la celebració de l’amor, l’exaltació de l’erotisme, el dolor per una pàtria sostingudament maltractada pels mercaders de torn, festes improvisades en una taverna de pescadors, la reivindicació de la diferència i la llibertat individual o el pas del temps, que pot ser dolorós i feliç alhora. I, per damunt de tot, la pura i senzilla alegria de viure, que cadascun dels temes (recitats o cantats) de Tècnica mixta transmet amb aquella força, aquella tendresa i aquella convicció que només saben assolir els creadors de primera fila. Moltes gràcies, Miquela Lladó, per haver inclòs un poema meu dins aquest disc magnífic. Però, sobretot, gràcies pel regal que ens fas a tots cada vegada que senzillament obres la boca per recitar un poema o cantar-lo.
