Publicitat
Publicitat

Només cal ser demòcrata

Tothom que ha voltat pel món i s'ha trobat en la penosa situació d'haver de fer monòlegs de llargada considerable per respondre a la simple pregunta " Where are you from? " ha arribat a la conclusió que n'hi ha prou a dir "Barcelona". No hauria de ser així, però, per ara, al món Barcelona és Catalunya. Ja sigui gràcies a Gaudí, al Barça, als Jocs del 92 o a Woody Allen, gairebé tothom coneix Barcelona i sap situar-la al mapa. I molts ja saben que no és només una regió d'Espanya.

Per això el que passi diumenge és important. Fins ara més de mig milió de catalans han votat en els més de 500 municipis on s'han celebrat consultes per la independència i no es pot menystenir el que ha passat a les diferents comarques justament perquè aquest moviment social va néixer als municipis petits. Però és una obvietat que només el referèndum de Barcelona pot tenir el ressò internacional que necessita el moviment de les consultes, que té com a objectiu, en bona part, externalitzar el conflicte català. I per fer-ho s'ha de començar pel principi, per allò més senzill d'entendre des de qualsevol racó de món, que és l'anomalia democràtica que suposa que els ciutadans d'una nació no puguin votar en referèndum sobre el seu futur polític. Una dèficit democràtic sagnant al si de la Unió Europea en un moment en què justament les institucions europees han fixat de manera explícita les regles del joc per esdevenir estat a partir dels casos de Montenegro i Kosovo, i en un moment en què es debat estendre aquesta normalitat democràtica per fer possible que l'exercici del dret a decidir s'apliqui a efectes d'ampliació interna de la UE. Per això diferents actors internacionals seran a Barcelona per donar validesa a la consulta. Les xifres de participació de diumenge tindran ressò en mitjans de comunicació de fora de Catalunya i passi el que passi serà llegit i interpretat políticament amb molta atenció, tant a Espanya com nord enllà -per dir-ho a la manera d'Espriu.

La pressió sobre els organitzadors de la consulta és notable, hi ha molta expectativa generada al voltant de les xifres de participació. Diumenge Barcelona no pot fallar perquè n'hi ha molts que ho esperen per riure's de les aspiracions sobiranistes. Les dades objectives permeten ser optimistes; el vot anticipat ha aconseguit quotes notables a Nou Barris, amb més d'un 11% de vot anticipat, i a la Barceloneta, amb un 20%, i xifres molt altes com el 33,5% dels vots que es van aconseguir a la vila de Gràcia en només 24 hores. Més xifres destacables: el vídeo No votis, de difusió de la campanya, ha aconseguit per ara més de 80.000 visualitzacions, i s'han adherit a la campanya Barcelona Decideix més de 150 personalitats del món social i cultural català, algunes de les quals ja han avançat que votaran que no però que donen suport a la celebració d'un referèndum. Tenen raó; per defensar les consultes no cal pas ser independentista, n'hi ha prou a ser demòcrata.

La consulta de Barcelona tancarà diumenge el cicle de consultes que va començar a Arenys de Munt el setembre del 2009. Si les xifres de participació diumenge són altes, la consulta seguirà sense tenir valor jurídic, però ja ningú no en podrà negar el valor polític. Centenars de milers de persones hauran sortit de casa en un acte simbòlic, reivindicatiu, del qual no se n'obté cap benefici personal, i em pregunto quina altra causa, a l'era de la desafecció, pot aconseguir aquesta fita. No es podrà seguir fent política en aquest país com si no hagués passat res, mirant cap a una altra banda. Serà la fi d'un procés que posa punt final a un cicle: el de l'autonomisme. Ho hauran dit les urnes de tants pobles i ciutats, ho hauran dit cada vegada amb menys por i amb menys vergonya la majoria de líders polítics, ho van dir els ciutadans el 10 de juliol al carrer, ho han dit els empresaris i les patronals, ho han reconegut intel·lectuals, opinadors i politòlegs, ho diu el president Pujol, ho diuen les enquestes i ho diran els barcelonins diumenge. La relació entre Catalunya i l'Estat demana una resposta que no és l'Espanya plural que havia promès Zapatero i que no s'ha vist per enlloc, que no és el federalisme perquè no hi ha voluntat a l'altra banda, que no és el "cafè per a tothom" que va instaurar el Partit Popular i que ja tampoc és l'autonomisme perquè va tocar sostre amb un Estatut retallat i la negativa del concert econòmic.

Hi ha pressió sobre els organitzadors de la consulta, sí. Però hi ha encara més pressió sobre el govern de la Generalitat. Els milers de ciutadans que han votat fins ara i els que ho faran diumenge esperen molt del president del país. No només que vagi a votar, com un ciutadà més, en un acte de reivindicació de la democràcia que l'honora. Sinó que exerceixi el poder que té per convocar els ciutadans a les urnes en un referèndum legal perquè tots els ciutadans puguin expressar a les urnes quin tipus de vincle volen mantenir amb Espanya. Si és que en volen mantenir algun.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT