Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Només el canvi i la flexibilitat ens fan millors

Un dels luxes irrenunciables que ens ofereix la sociologia és disseccionar comportaments, actituds i creences. Veure com ets. És bo quedar ben retratats i mirar-nos les arrugues. Els grans perills associats a aquest luxe són la interpretació interessada, la fe excessiva en el que respon la gent i la tendència innata a concloure que en cada canvi hi perdem. És l'esperit que sintetitza la frase apocalíptica "ja no és com abans", en què es dóna per assumit, sovint sense fonament, que l'abans sempre és millor que el després. Dels valors d'ara em crida l'atenció la flexibilitat. Hi ha qui defensa com a virtut ser inflexible (jo sóc així) i acusa de poc íntegre el flexible. Cedir és de covards, seria el lema. Passa el mateix amb el prejudici contra la gent que canvia (sigues tu mateix, se t'exigeix), quan és evident que només aquell que canvia té una oportunitat real per millorar. Per això defenso amb entusiasme les ganes de millorar (o sigui, de canviar) i les ganes de conviure (o sigui, de ser flexible). Només pot defensar un món immòbil qui tingui clar que el món és just. Si pensem que no ho és, estem obligats a canviar i ser flexibles. Això sí, amb destins clars i límits fixats. Saber cap on anem, havent dibuixat carrils. Descarrilar no és ser flexible, és un accident greu. Donar-hi massa voltes no és ser adaptable, és haver quedat atrapat en una rotonda. I la idea és avançar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT