Publicitat
Publicitat

Visca el sistema

Nostàlgia de cuplet

Com segurament ja deu saber el lector sobreinformat, el musical Hair , que actualment es representa al Teatre Apolo de Barcelona, ha estat denunciat per un espectador sensible perquè els actors fumen dalt de l'escenari. Al cap i a la fi, la nova llei antitabac ja insta els ciutadans i les ciutadanes a denunciar el pròxim si el veuen donar-se al vici nefast de la nicotina en algun lloc on estigui prohibit, que són tots menys les presons, els geriàtrics i els manicomis (no és cap llicència poètica: és el que estableix la llei). Així doncs, l'espectador sensible no va fer altra cosa que donar un exemple de civisme d'acord amb la legislació vigent, tot i que no fa tant de temps potser s'hauria guanyat el qualificatiu, certament poc vistent, de torracollons. Però en aquests temps lúcids que vivim, el que va succeir a continuació va ser que la gent de Hair va rebre divendres passat, en plena funció, un advertiment de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, segons el qual si no apagaven les cigarretes enceses a l'escenari, rebrien una multa de pronòstic reservat.

(Un incís per a l'aclariment ofert pels responsables del musical, que van explicar que les cigarretes en qüestió no contenien tabac ni marihuana, sinó herba de pastor, un substitutiu del tabac que va ser prou estès en temps d'estraperlo i restriccions. Em va encantar perquè em va recordar quan, en la meva infància, ens fèiem cigarretes de fulla d'eucaliptus o de flor de camamilla, i després ens coïen els llavis com una mala cosa.) No sé com deu ser la versió de Hair que es representa a l'Apolo, però és de domini públic que aquesta obra tracta sobre l'esclat del moviment hippie als EUA dels anys seixanta, de manera que és d'esperar que hi tinguin cabuda coses com el pensament revolucionari, les drogues (inclòs el tabac, que aviat estarà més mal vist que l'heroïna) i l'amor lliure. Si algú no suporta aquesta mena de temàtiques, sempre pot anar a veure Geronimo Stilton (al teatre Condal), La Verbena de la Paloma (al Tívoli) i, de fet, qualsevol dels esplèndids musicals que omplen la no menys esplèndida cartellera barcelonina. Qualsevol, menys Hair .

Hair tracta de hippies , i per tant, què hi farem, és possible que surti gent a l'escenari fent veure que fuma.

Perquè aquesta és l'altra qüestió: els actors de Hair no fumen, sinó que ho fan veure, igual que Anthony Hopkins no es menjava un policia a El silenci dels anyells , sinó que ho fingia. És la diferència que va de la realitat a la ficció, i que suposo que seria ociós provar d'explicar a l'Agència de Salut Pública i als espectadors torracollons, vagi l'epítet amb tot el respecte. Per aquest camí, aviat ningú gosarà posar-se un llapis a la boca, no fos cas que algú l'acusi d'incitació al tabaquisme. Però també correm el risc d'anar-nos tornant tots plegats, cada dia més, una mica (sols una mica) més cretins. Per posar només un exemple: què faran a Cine de barrio quan ja no puguin programar el Fumando espero de la Sara Montiel?

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT