Un Nou d'Octubre que dibuixa un altre País Valencià
Per primera vegada en molts anys, gairebé dècades, la Diada del Nou d'Octubre ofereix un balanç francament esperançador per als que volen un canvi polític al País Valencià. Una conjunció de factors -la crisi econòmica, la corrupció pública i la insignificança política de l'executiu d'Alberto Fabra, incapaç de denunciar uns pressupostos de l'Estat que són letals per a l'economia valenciana- ha fet reaccionar les capes més dinàmiques de la societat, començant pels empresaris, que han alçat la veu contra el Consell.
En lloc de defensar els interessos dels valencians davant de Madrid, el president Fabra va dedicar la part principal del seu discurs oficial d'ahir a criticar el debat sobre la independència que s'ha obert a Catalunya. Tot apunta, doncs, que el PP valencià activarà de nou la seva clàssica cortina de fum, l'anticatalanisme, per tapar els problemes derivats d'una gestió deficient i d'una manca de recursos crònica. El País Valencià té una renda per càpita més de 10 punts per sota de la mitjana espanyola, i tot i això pateix un drenatge de recursos per part de l'Estat del 6,4% del seu PIB. Si el dèficit català és desmesurat, el valencià resulta fins i tot més sagnant, perquè a més no es justifica per la seva riquesa.
La crisi ha tingut la virtut de posar de manifest aquesta realitat, que juntament amb els escàndols de corrupció (10 diputats del PP a les Corts imputats) ha fet vessar el got de la paciència dels sectors socials que tradicionalment l'han votat.
La publicació d'una enquesta que pronostica el tomb a favor de l'esquerra ha acabat per dibuixar un panorama ben negre per al PP valencià. Tot i així, l'alternativa política encara no és prou consistent i haurà de treballar de valent per consolidar el que ara és només una tendència i teixir un projecte comú que cristal·litzi en un govern alternatiu capaç de situar el País Valencià en el camí de la modernitat econòmica, la justícia social i la defensa de la seva identitat nacional.
