Publicitat
Publicitat

Obama és de Palafrugell

Fa uns dies el president Obama va visitar Europa. Durant aquest viatge va fer dues coses importants. Una, intentar impregnar d'optimisme la societat europea. Pe rò durant la seva visita també va voler recordar un fet importantíssim: que els nostres valors són compartits amb els Estats Units per la simple raó que aquests valors són els d'Occident. Evidentment, a massa catalans aquest missatge els sonarà poc progressista. És normal en una societat que, potser irremeiablement espanyolitzada, fa massa anys que és educada per odiar tot el que sona a occidental. Primer, sota el franquisme (" ¡Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos! "). Després, gràcies a un fals progressisme esguerrat que pateix dues malformacions bàsiques: una, pensar que el sistema econòmic del franquisme era el capitalisme de lliure mercat; l'altra, confondre antifranquista amb lluitador per la llibertat.

Bona part d'aquesta opinió pública nostra, doncs, ha quedat decebuda en detectar que Obama no es comporta com aquí s'espera d'un progressista com cal. És lògic quan no es comprèn que el progressisme anglosaxó no treballa per carregar-se el sistema, sinó que n'és el guardià que busca millorar-lo. Ara aquest president negre, nascut en un lloc tan exòtic com Hawaii, fill de pare kenià i de mare de l'Oest Mitjà nord-americà, ve i ens diu que els nostres valors occidentals han de ser defensats, perquè són motiu d'orgull. I tot això ho diu no pas amb l'autoritat que li atorga ser president dels Estats Units. Ni tan sols pel fet de ser ciutadà nord-americà. Ho diu senzillament perquè aquests valors li són propis. I afegeix una cosa evident: fins ara els països del món que han sortit de la misèria ho han fet gràcies a haver adoptat mètodes de funcionament que, agradi o no, són occidentals. Amb les adaptacions locals que vostès vulguin, però tots ells adoptant l'economia de mercat i la democràcia.

Sempre m'ha indignat l'antioccidentalisme que es practica a casa nostra. De fet, Catalunya es enemiga de tot allò en què ha destacat. Renega, permanentment, de les seves arrels i dels seus èxits. Som un país que no sap viure satisfet amb ell mateix. Fent nostra la frase de Churchill respecte als Balcans, podríem dir que "generem més història de la que som capaços de consumir". Un país profundament romanitzat, amb tradicions prèvies de forta influència grega, posteriorment cristianitzat, que va basar la seva fortalesa com a nació en el comerç i que, a tal efecte, va fer aportacions úniques. Que va elaborar normes mercantils internacionals de primer ordre, que va ajudar a crear institucions econòmiques tan importants com les assegurances, o eines tan útils com la lletra de canvi. Un país que, poca gent ho sap, va crear el primer banc de la història que duia a terme transferències internacionals. Una nació que, com va recordar al seu dia Pau Casals, tenia unes corts i una institució (la Generalitat) que controlava la monarquia més que no pas ho feien altres regnes. Sense les aportacions de Catalunya, el sistema d'economia de mercat i de participació ciutadana mundials serien avui diferents.

Dimarts va aparèixer a l'ARA un magnífic article del senyor Carles Boix. Troba a faltar, com jo mateix, l'existència d'una Catalunya industrial i liberal. El franquisme i la Transició posterior van ser una martellejada constant, que encara dura, contra l'estructura més bàsica. Contra l'honor i les arrels de Catalunya. Honor entès en el sentit més històric i sa de la paraula. L'honra de pertànyer a un Occident que hem construït fent-hi aportacions transcendentals i que, en conseqüència, fa que Occident siguem nosaltres. Aquest anorreament, aquesta amnèsia forçada per obligar-nos a creure que renegar d'Occident és sa, i que el que existeix d'honrat no té res a veure amb nosaltres, té culpables. Culpables catalans. I efectes greus. Només així s'entén que ningú es manifesti quan un cantant com Serrat blasma els "valors del mercat". Ell, que s'ha fet ric comercialitzant discs en un entorn globalitzat.

Com gairebé tot el Mediterrani, fa segles que la nostra contribució als moviments importants del món és magra. I ho és per falta de convenciment. Perquè no ens sentim peça important d'un sistema i una civilització que, agradi o no, amb més o menys defectes, ha conquerit el món. A voltes amb guerres (com absolutament totes les civilitzacions), però més sovint per convenciment dels països que han adoptat el nostre model. Durant la celebració de l'Any Pla vaig sentir explicar a un conferenciant que, per ridiculitzar tot aquest moviment que renega del que li és propi en nom d'un grotesc i desarrelat internacionalisme, l'escriptor empordanès adoptava una posició extrema, i per emprenyar practicava la caricatura dialèctica. Davant d'una discussió qualsevol en què hi participaven diverses persones, a voltes deia: "Aquest senyor té raó!" Quan se li preguntava per què ho afirmava, sense arguments, responia: "Doncs perquè aquest senyor és de Palafrugell!"

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT