És una llàstima que Wikileaks sigui (com ells mateixos remarquen una vegada i una altra) una entitat sense ànim de lucre, perquè si s'arribés a constituir com a empresa, ja podrien tremolar Bill Gates, Mark Zuckerberg i tots els gurus del capitalisme global. Penso això a la vista de les notícies que últimament ens arriben dels personatges que en van ser fundadors i que ara protagonitzen unes trajectòries antisistema francament estimulants, sobretot si les avaluem des de la perspectiva del seu saldo bancari.
Primer va ser Julian Assange, cos i ànima del periodisme d'investigació dos punt zero, qui ens va alegrar l'existència amb la notícia que havia venut els drets de les seves memòries a una editorial tan alternativa com Random House Mondadori, per la modesta xifra d'1,18 milions d'euros. Això sí, la morterada anirà destinada a sufragar les despeses ocasionades pels processos judicials contra Assange (i, si sobra alguna coseta, a les butxaques sense ànim de lucre de l'autor). I la veritat és que encara són pocs diners per a una obra de tanta importància, perquè, el mateix autor, imbuït de franciscana modèstia, declara: "Espero que aquest llibre es converteixi en un dels documents que defineixin la meva generació. Es tracta d'una obra molt personal, en què explico el nostre esforç global per forçar una nova relació entre la gent i els seus governs". Pit i collons, com diria el poeta.
I ara és el senyor Daniel Domscheit-Berg, antic company de fatigues de Julian Assange, qui ens amenitza amb un seguit de manifestacions no gaire amables sobre el seu excamarada, que titlla de "megalòman" i "paranoic", i d'haver traït l'esperit fundacional de Wikileaks. Domscheit-Berg també aclareix que, fins no fa gaire, va considerar Assange el seu millor amic, cosa que ens congratula i fins i tot ens enjogassa. Totes aquestes revelacions i moltes més es troben contingudes, oh sorpresa, en el llibre que ha escrit Domscheit-Berg sobre la seva llibertària aventura periodística, titulat Inside Wikileaks i presentat tot just fa un parell de dies a Berlín, juntament amb l'anunci d'un nou portal de periodisme contestatari que es dirà -oh, nova sorpresa- Openleaks. Tant el llibre d'Assange com el de Domscheit-Berg ja tenen editors catalans (Ara Llibres i La Campana, respectivament), de manera que en podrem gaudir en breu. Fa uns anys, els catalans s'entretenien amb la polèmica que enfrontava els autors literaris amb els mediàtics , però el que segurament ningú no s'imaginava era que en pocs anys ens trobaríem en l'era dels escriptors mediàtics globals. I, sobretot, més antisistema que un contenidor en flames.
Amb tot això, encara no s'ha contestat la pregunta del milió, i mai més ben dit: qui, com i per què finança Wikileaks. Ara, per poc que ens descuidem, ens trobarem comprant, entre els regals de Nadal, els ninos de làtex amb les efígies d'Assange i de Domscheit-Berg.
