Publicitat
Publicitat

Gasten massa les autonomies?

Últimament se senten veus dient que la culpa de l'elevat dèficit i endeutament públic la tenen les comunitats autònomes. Es presenten com a administracions malgastadores, poc eficients i amb poc control de la despesa pública. Fins i tot hi ha qui qüestiona el denominat estat de les autonomies, denunciant que s'ha arribat massa lluny en el grau de descentralització.

Se sol fer un diagnòstic semblant en el cas dels ajuntaments. Com a prova d'aquesta capacitat malgastadora dels governs subcentrals i que l'estat de les autonomies ha arribat massa lluny, algun mitjà de comunicació s'ha alarmat del fet que les autonomies i els ajuntaments gestionin un percentatge del total de la despesa pública superior al dels governs subcentrals d'Alemanya, tot i que es tracta d'un estat federal.

¿Són les comunitats autònomes les principals culpables de l'endeutament públic? Segons xifres del Banc d'Espanya, el 30 de juny del 2010 el deute públic acumulat per totes les administracions públiques de l'Estat (administració central, comunitats autònomes i corporacions locals) era un 56,8% del PIB i es repartia entre els tres nivells d'administració de la manera següent: el 43,4% corresponia a l'administració central, el 9,9% a les comunitats autònomes i el 3,5% a les corporacions locals (ajuntaments i diputacions). Per tant, el pes del deute autonòmic és poc més del 17% del deute públic total. Dit d'una altra manera, les comunitats autònomes són coresponsables del deute públic total en només un 17%.

¿És excessiu el grau de descentralització política i fiscal de l'Estat espanyol? Espanya és actualment un país amb un sector públic notablement descentralitzat. El govern central gestiona el 51% de la despesa pública, del qual el 30% correspon a la seguretat social i el 21% a l'administració estatal. Les comunitats autònomes en gestionen el 36% i les corporacions locals el 13%. Davant d'aquestes xifres, cal dir que el grau de descentralització de l'Estat espanyol no és cap anomalia. És cert que comunitats autònomes i ajuntaments gestionen un percentatge del total de la despesa pública, un 49%, superior al que dels governs subcentrals alemanys, un 37%. Però hi ha encara països tan o més descentralitzats que Espanya. Per exemple, els governs subcentrals canadencs gestionen el 63% del total de la despesa pública; els danesos, el 59%; els suïssos, el 55%; i els d'Estats Units, el 49%, igual que els espanyols. Són països descentralitzats des de fa molts anys, i no per això hi ha evidència que siguin menys eficients o que els seus governs subcentrals malgastin recursos.

L'anterior és un punt rellevant. No està demostrat empíricament que els països més descentralitzats, on els governs subcentrals gestionen un volum important de la despesa pública, gastin més o siguin menys eficients. Tot al contrari, hi ha estudis que demostren que els estats descentralitzats tenen sectors públics menys voluminosos gràcies al fet que la descentralització porta competència entre els governs subcentrals i, per tant, més eficiència, i evita increments ineficients i indesitjats de la despesa pública.

No es pot concloure que les comunitats autònomes siguin més responsables que altres administracions d'increments ineficients de la despesa pública. L'actual conjuntura econòmica exigeix la reducció i el control de la despesa pública i l'aplicació de tècniques més eficients per gestionar-la, però això obliga totes les administracions públiques, siguin centrals o subcentrals, i no pot suposar en cap cas un retrocés en la descentralització política i en el grau d'autogovern que les comunitats autònomes han aconseguit des de la Constitució del 1978. La descentralització portada a terme a Espanya ha suposat una de les etapes més pròsperes de la història contemporània espanyola. Fins i tot si només tenim en compte l'eficiència, i deixem de banda la identitat nacional i cultural, la descentralització té clars avantatges, ja que acosta l'administració al ciutadà i permet adequar millor la prestació dels serveis públics a la seva demanda i preferències. Seria un error fer passos enrere en aquesta qüestió.

És cert que els desitjos d'autogovern de les disset comunicats autònomes no són els mateixos. Potser a algunes els pesen certes competències, ja que el nivell competencial actual supera al seu anhel d'autogovern. Podria haver estat encertada una descentralització asimètrica des d'un punt de vista competencial i fiscal, amb unes comunitats amb més competències que altres. Ara bé, el que no pot passar és que en nom de la necessitat de controlar la despesa pública o de la manca d'anhel d'autogovern d'algunes comunitats autònomes es limiti la descentralització aconseguida fins ara o es posi encara més traves perquè alguns territoris, com Catalunya, puguin millorar i incrementar el seu autogovern.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT