Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Obsessió radial

He passat el cap de setmana a València, on m'he tornat a sentir, com sempre que vaig a aquesta ciutat, a casa meva. Mentre em movia pels seus carrers in the best of the companies (la del poeta Manel Marí i la seva companya Eva Llorenç, que m'honoraven amb la seva hospitalitat), vaig poder observar l'abundosa presència d'uns anuncis de la Generalitat Valenciana de to exultant i celebratori: feien referència a la línia d'AVE que, a partir de diumenge que ve, unirà València amb Madrid mitjançant 15 trajectes diaris d'anada i tornada de 90 minuts de durada. Tot un esdeveniment que el president Camps no dubta a exhibir com " un éxito de todos los valencianos " i, sobretot, com un triomf polític del seu executiu -presumptament- corrupte. Tot amb tot, el president té qui li escrigui, i els tocadors habituals del bombo, com ara el diari Abc , celebraven amb entusiasme que finalment "la primera i la tercera àrea econòmica i comercial d'Espanya" -la segona és Barcelona, però no s'ho paga ni esmentar-la- estiguin convenientment comunicades.

Tot molt bé. La llàstima és que, en el desenvolupament de l'alta velocitat ferroviària, ni els governs del PP ni els del PSOE hagin estat capaços d'evitar l'obsessiva tradició radial que defineix les polítiques espanyoles d'infrastructures del segle XIX ençà. La imminent línia València-Madrid tindrà aturades tan, ehem, estratègiques, com puguin ser Conca, Albacete o Requena-Utiel, siguin esmentats tots aquests indrets amb el màxim respecte. I no acaba aquí la cosa, perquè en els propers anys es preveuen ampliacions cap a cruïlles de valor tan neuràlgic com poden ser les d'Alacant-Elx, Múrcia-Cartagena o Castelló-Vila-real. Cadascun d'aquests trams requerirà unes inversions multimilionàries que molt difícilment seran mai amortitzades per un ús comercial que per força haurà de ser irregular i escàs. Però això tant és. La qüestió, com va tronar en el seu dia la inoblidable ministra de Foment Maleni Álvarez, és "cosir Espanya amb el fil de les línies ferroviàries". Per les infraestructures a l'Espanya indivisible, doncs. Tot ben cosit, ni que el resultat s'acabi assemblant massa als pegats maldestres que de mala manera articulaven el cos apedaçat del monstre de Frankenstein.

Coses com la unió via AVE de València amb Madrid constitueixen una font de vots fàcils que fa guanyar eleccions autonòmiques, molt per davant de l'efecte electoral que puguin tenir els casos de corrupció. Tant és així, que per al 2015 s'anuncien les línies d'AVE Madrid-Galícia i Madrid-Cantàbria, ruïnoses fins a la indecència. I disposem, o disposarem, d'estacions d'AVE en indrets d'alta afluència de trànsit internacional, com puguin ser Zamora, Santander o Almeria. En faltaria una al meu poble, a veure si així escurcem distàncies entre les Balears i la Península. El Corredor Mediterrani, mentrestant, resta pendent in saecula saeculorum . Plogui o nevi, amb crisi o sense, a Espanya la qüestió no és l'economia: és la unitat nacional, estúpids.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT