Publicitat
Publicitat

Penediu-vos, provincians

Dilluns passat, a la seu de l'Institut Ramon Llull (IRL) a Palma, es va presentar l'antologia bilingüe (en dos volums, editats pels segells Empúries i Anagrama) Veus / Voces , confegida per l'escriptora mexicanocatalana Lolita Bosch, que aplega textos de 41 escriptors més o menys joves en llengua catalana amb la finalitat de donar-los projecció a les terres de parla castellana, al propi país i arreu del món. Sembla que el volum té els efectes desitjats, i ja ha despertat l'interès d'editors llatinoamericans, europeus i, fins i tot, indis. Lolita Bosch ho explicava amb entusiasme encomanadís, mentre la directora del Llull balear, Fanny Tur, oficiava d'amfitriona. Tur i el seu equip en els últims dos anys i mig han dut a terme una feina excel·lent de difusió de la cultura catalana, en eficaç coordinació amb l'IRL de Barcelona. Una pregunta surava melancòlica a l'aire: quin futur li esperava a l'IRL de les Balears després de la victòria exultant del PP a les eleccions de diumenge? Quina orientació voldria donar-li al Llull el nou govern?

La resposta no s'ha fet esperar: cap orientació, cap futur. Bauzá i els seus ja ho tenen decidit: sortiran del Llull i evitaran tota coordinació amb Catalunya en matèria de cultura. Diuen que l'IRL és "ruïnós" per a les arques illenques: no ho sembla, quan la participació del govern balear és d'1,7 milions d'euros, per 12 que n'hi posa la Generalitat. Però la realitat no és una cosa que faci enrere aquesta gent. No és que l'anunci sigui cap gran sorpresa. Però dóna una mesura prou clara dels objectius que es proposa aquest nou PP illenc, i de l'ímpetu, la pressa i les ganes que tenen de satisfer-los. Algú recordarà que, en temps de Jaume Matas, el govern balear ja va sortir de l'IRL i va crear un organisme de promoció exterior ad hoc , mitjançant una redefinició de l'Institut d'Estudis Baleàrics. Com que vaig viure aquella història des de dins, estic en condicions d'afirmar que va ser un error garrafal, i per totes bandes: el president Maragall i la consellera Mieras també s'hi van lluir a fons. Però ja tant se val. Això d'ara és diferent: no es tracta d'un error més o menys manipulat, ni d'un desacord mal conduït, sinó d'una declaració de principis i d'una ofensiva en tota regla per part de la dreta més extrema -i amb diferència- que ha governat les Balears fins avui. Ara és el Llull, perquè per alguna cosa s'ha de començar, però la llista de bèsties a abatre és extensa i en sentirem a parlar.

Fonts del PP diuen que el que pretenen és combatre el "provincianisme" que suposa promocionar els creadors nascuts a les Illes. Deuen voler promocionar els nascuts a Milwaukee. O a Dubai, vés a saber. En tot cas, alegrem-nos de l'adveniment d'aquests governants tan cosmopolites que no han viatjat mai més lluny de Madrid i que anuncien que volen editar els llibres de text en uns idiomes anomenats mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer. Ja em dispensaran el renec provincià, però quins collons que té sa moixa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT