Suposant que això que ha fet fins ara fos jugar a futbol, Pepe no hauria de poder fer-ho mai més. Si tingués vergonya, a ell mateix li costaria després d'algunes simulacions, però això seria demanar-li massa. Ara bé, la trepitjada a la mà de Messi, que donarà la volta al món com la trepitjada que va fer a l'esquena d'un jugador del Getafe o com el dit a l'ull de Mourinho, hauria de ser motiu suficient perquè l'inhabilitessin. La seva carrera com a trepitjador en cap del futbol mundial algun dia s'haurà d'aturar. De moment, si no patíssim per la dignitat del futbol i per la integritat dels jugadors, tenim el consol moral que un home de perfil psicològic digne d'estudi i d'una violència extrema és, atenció, l'arma secreta de Mourinho. És el seu secret, és la seva manera de contrarestar el joc del Barça. Florentino ha entregat el Madrid a un entrenador sense escrúpols, i l'entrenador s'ha venut l'ànima com a tècnic a un animal del futbol que li acabarà fent perdre el poc crèdit i prestigi que podria tenir al món. La batalla de la imatge i dels valors fa temps que el Barça de Guardiola l'ha guanyada. La dels títols, també. I cada dia sembla més a prop el dia que el madridisme renegarà dels seus símbols. Però, vaja, començo a pensar que els costa tant que els haurem de començar a donar un cop de mà i exigir allà on calgui, per tots els mitjans, que Pepe no jugui mai més a futbol. És urgent.
