Peter Stämpfli: "A Catalunya hi ha més sensibilitat per l'art que a Suïssa"
Peter Stämpfli, un dels precursors del pop art a Europa, se sent còmode parlant català. Viu a Sitges des del 1970 i el 2011 hi va inaugurar el museu de la seva fundació a l'antiga llotja de peix del poble. Són més de 80 obres d'art contemporani cedides per artistes d'arreu del món.
Catalunya projecta una imatge de destí per al turisme cultural?
Des dels Jocs Olímpics, quan es van convidar molts artistes per treballar a la ciutat, Barcelona es va convertir en un punt d'atracció cultural. Els artistes que han col·laborat amb la fundació ho han tingut en compte. Barcelona s'ha consolidat com una capital mundial d'art.
Encara hi ha marge per millorar?
Jo puc parlar de Sitges. La vila tenia el renom del segle XIX, i perquè no s'estanqués jo volia fer aquesta aportació. Un dels primers resultats és que la mostra actual d'Erró l'exposarà el govern d'Andorra.
Què proposaria per millorar el nostre atractiu cultural?
A Catalunya tenim diverses fundacions culturals privades. No són gaires, però funcionen bé. En el nostre cas, per exemple, treballem amb el Consorci del Patrimoni de Sitges, perquè hi ha despeses que no les podem assumir. Nosaltres mirem de fer-nos conèixer en l'art contemporani, però també fer conèixer Sitges.
Vostè és actiu en la defensa del patrimoni històric de Sitges, com la muralla del segle XIV que hi ha a la seu de la fundació. Som poc sensibles pel que fa al patrimoni?
A Catalunya hi ha més sensibilitat que a Suïssa. Aquesta fundació a Suïssa no hauria estat possible. Quan vaig demanar als amics suïssos que participessin en aquesta aventura, només tres o quatre van respondre afirmativament. En canvi, dels amics a França, molt pocs s'hi van negar. A Suïssa hi ha col·leccions fabuloses perquè hi ha molts diners. Totes creades per un multimilionari industrial. És perquè té prou gust per comprar art car o de qualitat abans que l'artista es faci famós. En canvi, el nostre projecte, tan senzill, no hauria rebut diners ni subvencions ni suport.
Almenys la burgesia suïssa inverteix en cultura. Aquí això sembla que s'ha perdut.
Un bon exemple és el museu dedicat a Paul Klee de Berna. El cirurgià suís que va inventar la tècnica per operar el maluc es va fer multimilionari. No sabia què fer amb tants diners i en va gastar molts per construir el museu. Berna s'aprofita d'un turisme internacional que ve a visitar el museu. Potser aquest mecenatge aquí no és tan fort, i encara menys amb la crisi.
Aleshores, com és que veu Suïssa menys sensible que Catalunya?
Franz Gertsch és un important artista hiperrealista suís a qui un industrial suís va fer un museu. Vaig anar a veure Gertsch, vaig enviar-li informació, vaig fer el possible per convence'l per participar en el museu de Sitges. Em va respondre que no hi volia col·laborar perquè no ho sentia. Potser allà hi falta la sensibilitat llatina. A Suïssa i a Alemanya mana el cap.
Per què es va instal·lar a Sitges?
Vaig venir el 1961 i vaig prometre que no hi tornaria perquè ja era una màquina de fer turistes! No diguis mai que d'aquesta aigua no en beuràs! Vaig canviar d'opinió perquè vaig descobrir el Sitges cultural, que no és el que coneixem avui i que coneix tothom. No vull ajudar el Sitges de nit, que s'enfot de la cultura. El poble gairebé no domina la situació. Però Sitges ajuda més la cultura que altres punts d'aquesta costa.
¿Creu que la crisi servirà perquè la gent apreciï un consum més sensible?
Sabem que d'una guerra, d'una crisi, en neix una altra cosa. És un renaixement d'una altra sensibilitat, d'una altra cultura. Quan tot va per terra, reconstruïm. I el món canviarà. Tinc un amic que quan va acabar la Segona Guerra Mundial em va dir: "M'han destruït tot el que tenia, però el que no em podran prendre és el que tinc al cap: les idees, la cultura, els desitjos".
Vostè viu entre Sitges i París. Com és que parla tan bé el català?
La meva dona va anar a Berna a aprendre alemany. No el va aprendre mai però ens vam enamorar i em va dur al seu poble, a la Llacuna. Jo vivia a París i vaig anar a la Berlitz i vaig demanar si em podien donar classes de català, i em van dir que això no era un idioma. Aleshores vaig dedicar-me a seguir el pare d'ella, que era pagès, i així el vaig aprendre.
¿El model confederal suís seria òptim per a Espanya?
No. És un cas únic. 22 cantons, quatre idiomes... I tot i les batalles entre suïssos francesos i suïssos alemanys, el sistema funciona perquè cada persona governa, però això és possible perquè és un país petit.
