Publicitat
Publicitat

Els dilluns no hi ha peix

Pit a la quiroga i cuixa niní

Quin menú tan deliciós ens va servir en Jaume Collell amb el seu espectacle Del Ter al Plata , l'homenatge a Joan Viladomat (1855-1940), compositor de cançons de variétés que són autèntics hits de revista, com el tango Fumando espero .

És un espectacle de pit i cuixa de molt bon gust, genial, exquisit, intel·ligent, de sempre i ben actual. L'acció passa en un laboratori, on el professor Niní -Xavier Boada- i la Dra. Quiroga -Itziar Castro- tenen com a missió crear el mapa genètic de la raça catalana. Els actors són molt salats i hi afegeixen abundants dosis de pebre, baixant a platea, amb l'excusa de buscar mostres d'ADN -"Em donaria un tros d'artèria?", demana la doctora a Ramon Muntané, el director de la SGAE, societat propietària de l'Arteria Paral·lel.

Collell aconsegueix un menú lleuger però ple de substància, amb una bona dosi d'acidesa en les lletres actualitzades dels temes de Viladomat, on els polítics d'ara i d'abans queden ben retratats, musicades pel trepidant saxo d'en Pep Poblet. Va ser una nit de públic dolç, de luxe: Jordi Milán, de la Cubana; Cesc Casanovas; Pau Miró; Xavier Albertí; Lluis Permanyer, i la cirereta, Sara Montiel, imprescindible per coronar el pastís, però que mai abelleix menjar.

Al final de l'espectacle, en Jaume exclama: "Desenganyeu-vos, això és el Paral·lel!" En definitiva, riure sense aturador, picardies a l'alçada del vestit de la vedet de pes, pits, cuixes, ous i peres. I jo penso, en paral·lel, collons, Collell, ets colossal. Gràcies per fer que en tota la nit no hi hagués ni un punt d'amargor i per oferir-nos un menú generós, sense associar intel·lectualitat a magror i estrenyiment.

Del Ter al Plata només s'ha representat un dia. No està bé fer dentetes si no es pot tornar a veure, però el què realment no està bé és que no es pugui tornar a veure.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT