La delegació de la Plataforma per Catalunya a l'Anoia ha denunciat un fet, protagonitzat per la meva persona, que troba "repudiable, immoral i obscè". Servidora, que defineixen com a periodista "del diari separatista ARA", vaig cobrar per una conferència "de poc més d'una hora" i em van pagar els desplaçaments. La immoralitat ve del fet que la conferència tractava sobre la violència de gènere. Per tant, troben que he "fet negoci del maltractament a la dona".
La Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d'Òdena em va proposar la feina i jo la vaig acceptar i executar. Però pel partit de Josep Anglada això és "falta de valors". És veritat que de valors no en tinc gaires, però cobrar per la feina, en principi, no ho és. I fer una conferència per a mi és una feina, tracti del tema que tracti. Cosa que no vol dir que, quan em dóna la gana, faci conferències o xerrades de franc. Però és quan ho decideixo. De la mateixa manera que el meu amic del Senegal, quan li dóna la gana, em regala menjar de la seva botiga.
Si aquesta conferència hagués estat, per exemple, sobre la literatura de Nabokov, ¿hauria estat lícit cobrar-la segons la Plataforma per Catalunya? Si no hagués estat lícit, vol dir que no troben bé que els conferenciants cobrin per fer conferències. Si no, vol dir que només troben inadmissible cobrar si el tema és sensible. Però, aleshores, ¿poden cobrar els directors de cine que fan els anuncis contra la violència de gènere o tampoc? ¿Poden cobrar els que enganxen els cartells de les campanyes o tampoc? ¿Només no haurien de cobrar els conferenciants i més concretament jo, que escric en un diari separatista? D'altra banda, si la cosa va així, ens haurem de posar d'acord en què és un tema sensible. Per mi, per exemple, és sensible fer una conferència sobre la integració dels immigrants. Per ells, en canvi, potser no gens.
