Com si fos un indignat del 15-M, l’advocat i pare de la Constitució Miquel Roca va clamar ahir que “la presumpció d’innocència no existeix a Espanya”. Ho deia per la seva principal clienta actual, una certa infanta reial que pel que es veu podria haver usat i abusat del seu borbònic llinatge per afavorir uns temes que duia el seu marit, Iñaki Urdangarin. L’estratègia de la defensa de la infanta (comandada en aquest cas per la Fiscalia; poca feina li ha quedat al lletrat Roca) es basa en la idea que, en qualsevol cas, la filla del monarca Joan Carles ni sabia res ni es va assabentar de res, tot i que el seu nom apareix en lletres ben destacades en tots els papers de l’Instituto Nóos (quin nom) i tot i que va ser beneficiària directa del dineral que aquesta entitat va estirar a una colla d’administracions públiques, preferentment comandades pel PP. Però ella no en sabia res. Quina olor fan els núvols? Zum zum, zum zum.
Mentre Miquel Roca, a rebuf del fiscal Horrach, demana presumpció d’innocència per a la infanta, altres imputats pel cas Nóos no acaben de tenir tanta sort. És el cas del susdit Urdangarin, per a qui el fiscal reclama dinou anys i mig de presó, que aviat és dit. També en demana setze i mig per al seu exsoci i actual arxienemic, Diego Torres. Onze més per a l’exministre i expresident del Govern Balear Jaume Matas, que últimament té una relació excel·lent amb la justícia. I més de dos per a l’ex director general d’Esports de Matas, un cert Pepote Ballester, que, com el seu nom indica, és un personatge perfectament recomanable.
No es pot dir que siguin penes exactament lleugeres. De fet, seria injust dir que el fiscal Horrach no ha fet una feina excel·lent, intensiva i implacable contra la corrupció a les Balears, un fenomen de proporcions bíbliques. Però, curiosament, el temut i respectable fiscal demana el sobreseïment del cas per a la infanta, amb una contumàcia digna d’un feligrès. I darrere seu, l’advocat Roca posa el crit al cel per la presumpció d’innocència.
En aquest cas, amb tot el respecte, s’hauria de parlar de presumpció de curtesa de mires. Perquè si la senyora infanta no sabia veure què passava a dins de casa seva, ni es va preguntar mai d’on sortien els sous per dur el tren de vida que duien ella i el seu senyor marit, és que la dona no deu ser excessivament espavilada. Més o menys, a tothom li agrada saber d’on surten els diners que entren a casa seva, sobretot si el seu nom és al capdamunt d’un entramat empresarial difícil d’entendre.
Però vaja, deu ser que els plebeus no acabem d’entendre determinades coses. Hi ha més de 107 anys de presó demanats per a tots els inculpats en el cas Nóos, excepte per a la infanta Cristina, per a qui es demana l’exculpació total. No seria bo per a la marca Espanya que passés per la garjola, suposo. I els ciutadans som cangurs que saltem al ritme de la conga que imposa la indivisió dels poders democràtics. Escriure una Constitució per acabar fent aquest paperot d’estrassa és almenys curiós, senyor Roca.
