Opinió 10/07/2013

Professor Bausset

Joan Llinares
3 min
Josep Lluís Bausset (esquerra), amb Joan Fuster (centre) i Ramon Trullenque (dreta).

Coincidint amb la prohibició del terme País Valencià per part del grup parlamentari del PP a les Corts Valencianes, inclosos els seus 9 imputats per corrupció, se celebrava a l'Alcúdia (Ribera Alta) el memorial pel primer aniversari del traspàs del professor Josep Lluís Bausset (Paiporta, 1910 - València, 2012), que durant la seva dilatada vida constituí un dels referents més sòlids de la resistència intel·lectual i la reconstrucció de la identitat nacional valenciana juntament amb Joan Fuster i Sanchis Guarner.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Farmacèutic, químic, mestre, també periodista, d'un saber inabastable i una humilitat infinita, la seva honesta figura ha continuat creixent mentre declina la d'aquells que han enfonsat el País Valencià en la major crisi econòmica, social i moral que s'hagi conegut mai.

Vaig tenir la sort de ser alumne seu a finals dels anys 60 i principis dels 70. Les seves classes de biologia i química impartides sorprenentment en valencià van ser un estímul per a aquells joves que des del parvulari havíem rebut ensenyament sols en castellà segons manava el metòdic pla de genocidi cultural concebut pels vencedors per a la que va ser l'última zona de resistència republicana. En una època que la dictadura prohibia parlar valencià, no sols a l'escola sinó també en qualsevol àmbit públic, trobar-nos un professor que usava amb normalitat totes les potencialitats de la nostra llengua materna per explicar-nos fórmules químiques, estructures de la cèl·lula o com ser bons ciutadans significava en aquell moment i per als desorientats adolescents que érem un descobriment inaudit i una joiosa injecció d'autoestima.

Com a ensenyant, Bausset va ser un innovador de la pedagogia quan encara no s'havia ni començat a parlar dels moviments pedagògics. Com a científic rigorós era conseqüent amb la importància de l'experiència en la transmissió del coneixement, de forma que les seves classes eren una successió d'exemples pràctics amb els quals fixava sòlidament les exposicions teòriques. La seva formació científica la complementava amb un coneixement lingüístic extraordinari que aplicava no sols usant el valencià sinó també ensenyant-lo. Havia sigut un dels fundadors de l'Agrupació Valencianista Escolar, en representació de la qual signaria les Normes de Castelló de 1932, que normalitzaren filològicament el valencià i consagraren la unitat de la llengua catalana. Divulgador incansable i conscient que és en l'escola, i a través dels seus mestres, on es guanya o es perd la identitat d'un poble i que la llengua materna és l'eina essencial per transmetre sòlidament el coneixement, mai deixà de ser el mestre i agitador de consciències respectat i admirat fins a esgotar els seus 102 anys.

Algunes de les activitats li reportaren problemes i altres van ser simplement prohibides, com el programa de ràdio en valencià que el 1953 feia sobre agricultura en una emissora comarcal, iniciativa que el governador civil liquidà amb un " No podemos permitir, después de tres años de guerra civil, ciertas resurrecciones, que puedan poner en peligro la Unidad de la Patria ". Però ell va continuar escrivint i publicant. Els seus articles en la premsa valenciana eren incisius i contundents -un dels seus últims titulat precisament País Valencià -, i hi denunciava l'obsessió dels governs del PP per tergiversar la història i acabar amb l'ensenyament en valencià. I denuncià també els continus casos de corrupció que han dominat l'escena política valenciana.

Amant de la pilota valenciana, esport del qual va ser cronista; melòman i assistent fix dels concerts de la Filharmònica de València fins a pocs dies abans de morir; home enciclopèdic i també persona de fina ironia de multitud d'anècdotes, com la de l'oficial de la guàrdia civil del seu poble que li digué: " Pero don José, ¿cómo siendo usted una persona tan ilustrada y con tres carreras se empeña en seguir hablando la lengua de estos palurdos? " Bausset, impassible, va respondre: "Senyor guàrdia, em pot dir vostè en quina llengua parlen els palurdos del seu poble?" El dia de la seva mort el president de la Generalitat Valenciana envià un telegrama de condol als seus fills, Teresa, Josep Miquel i Matilde, que el tornaren, ja que venia en castellà.

Ara, i promogut per l'Ajuntament del seu poble, l'Alcúdia, s'ha constituït la Institució Professor Josep Lluís Bausset amb l'objectiu de continuar la seva tasca relacionada amb la pedagogia, la llengua, la botànica, la pilota valenciana i el periodisme, les seves passions, amb què a tants ens contagià l'estima pel País Valencià.

stats