Això que en diem l’actualitat baixa com un fluid tan espès que és fàcil perdre’n el rastre. Per exemple, fa dies que no diem res de les prospeccions petrolíferes entre les costes de les Balears i el País Valencià. Però que no en parlem, perquè el dia a dia ens du cap a altres coses, no significa que el cas no vagi fent la seva via.
El ministre Soria, aquest home que és com un Aznar sense mostatxo, ho té clar. Sap que la seva feina com a ministre és facilitar el benefici de les grans companyies energètiques, amb l’esperança que quan deixi el ministeri se li concedeixi algun lloc en algun consell d’administració. Així s’ha fet de tota la vida i José Manuel Soria no veu cap motiu perquè el seu cas constitueixi una excepció. Ell regula i legisla a favor d’una gent molt concreta, amb la confiança que aquesta gent tan concreta li retornarà el favor d’una manera encara més concreta.
És així que el monstruós projecte de la companyia escocesa Cairn Energy per bombardejar el fons marí d’Eivissa amb canonades ultrasòniques tira endavant, per molt que no en parlem. Tampoc no parlem, o en parlem massa poc i a deshora, de l’escandalosa suspensió del decret de pobresa energètica de la Generalitat, extingit a mans del Tribunal Constitucional. Altra vegada, el ministre Soria i el govern del PP treballen per a qui han de treballar: no per a les persones, no per al medi ambient, sinó a favor d’unes empreses depredadores que només hi entenen de balanços d’ingressos i de polítics comprats a la seva conveniència. El dolor que puguin causar en el futur es palesa en el benefici i el plaer que poden obtenir a canvi els polítics venals. Aquí no hi ha cap idea del bé comú: es tracta del que pugui treure cadascú per a ell mateix, i cap avall que fa baixada. No hi ha més.
Algú pot dir que és una formulació demagògica, però a mi no em pot semblar més encertada. Com recollia el Vist al Twitter de l’ARA d’ahir, el politòleg Josep M. Reniu va tuitejar aquest contingut: “Vergonyós que mentre Florentino rep 1.350 milions de compensació, l’estat espanyol impugni el decret contra la pobresa energètica”. Vergonyós, i tant. De cada dia més, l’estat espanyol mostra amb més cruesa quina és la idea que ha fabricat del repartiment de la riquesa en els quaranta anys que portem de presumpta democràcia. La presència d’expresidents i d’exministres en càrrecs que consisteixen a cobrar de les principals empreses espanyoles per no fer res és un indicador prou clar de fins on hem arribat.
En qualsevol cas, és molt clar que a Espanya, i a Catalunya, les energies bàsiques per al benestar de les persones (llum i gas) són una mercaderia subjecta al desig especulatiu d’empresaris i polítics sense escrúpols. Vostè es pelarà de fred, i veurà la seva costa arrasada, si permet amb el seu vot que aquests individus facin la seva. Pot semblar un tema remot, però ens toca massa de prop. Qualsevol país comença per tenir les seves costes protegides, i perquè els seus habitants no passin fred. El ministre Soria, amb el seu posat d’estaquirot, treballa decididament perquè ni una cosa ni l’altra siguin possibles. Exclusivament a favor seu.
