Opinió 18/05/2014

Què votem?

i
Josep Ramoneda
2 min

Europa és el marc en què s’articularà el nostre futur polític. Està carregada d’incerteses, per la dificultat de construir una unitat política real sobre uns països carregats d’història, de reticències i de ressentiments, portadors de cultures molt distintes i de rivalitats que han costat moltes guerres i molts desencontres. La crisi econòmica i l’austeritat expansiva que els creditors han imposat als deutors sense cap contemplació han obert moltes fractures. L’antieuropeisme creix, la desconfiança també, el model social europeu que havia donat orgull i cohesió es desfigura (alguns, a dreta i esquerra, el donen ja per condemnat), el poder d’Europa al món declina, i governs que tenen la barra de dir-se europeistes s’amaguen darrere Brussel·les per eludir la responsabilitat de les seves polítiques més impopulars. Per si amb tot això no n’hi havia prou, ha fet aparició el fantasma d’una aliança entre la ultradreta i el nacionalisme rus reviscolat per Putin.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Malgrat que aquest clima depressiu reclamaria compromís i decisió dels dirigents i de la ciutadania, no hi ha manera que la clau europea s’imposi a la clau local. Als debats es parla més d’aquí que d’Europa i les valoracions dels resultats seran totalment d’estar per casa. No és gens agosarat dir que a Espanya els resultats es jutjaran a partir de tres qüestions: el bipartidisme, el futur del PSOE (i de retruc del govern de coalició nacional) i el sobiranisme català.

¿El bipartidisme resisteix o hi ha indicis d’evolució cap a més pluripartidisme? ¿El PSOE dóna algun senyal de recuperació o entra en una profunda crisi que fa impossible el somni del govern de coalició, patrocinat per la Corona, el poder econòmic i bona part de la rodalia dels grans partits? ¿L’independentisme català segueix creixent o dóna senyals d’estancament i fatiga? D’això se’n parlarà als editorials i les declaracions de la nit electoral. En aquest context un fet sensible, d’impacte alhora espanyol i europeu, seria que a Catalunya hi hagués una participació molt més alta que la mitjana espanyola. Malauradament, sembla improbable.

stats