El cantautor de Xàtiva és a punt de celebrar els 50 anys "campant" per Barcelona, i hi inicia avui una sèrie de tres concerts
en dies com el d'avui més que ser el dia qui m'espera sóc jo qui espera el dia. És especial tocar a Barcelona. L'any que ve en farà 50 que campo per aquí. A més, i això ho notem els que cantem arreu, no t'has d'estar traduint tota l'estona, literalment i en altres sentits. Aquí el context ja es coneix. La torna és que és una cita molt exigent.
Hauré dormit tant com hagi pogut. Quan tinc concert, dormo el màxim i parlo el mínim. A les onze ja seré al Tívoli, que fem les proves de so i llums al matí per si de cas. No em costarà, perquè tampoc sóc un gran esmorzador: bastant cafè, dues llesques i taronja bona, collida per amics. I també perquè el teatre és prop de casa. Per tant, dinaré també a casa. Seria un àpat fort si toqués més tard, i no soparia, però el concert és a les nou. Dinaré menys i soparé una miqueta.
Abans o després de dinar em repassaré les ungles de la mà esquerra. Les tallo ben arran, que la molla quedi lliure per poder pitjar bé les cordes; les de la dreta no cal, no faig servir pua.
I a les set, cap al Tívoli altre cop. Ja m'hi quedaré, per estar-hi sol. M'agrada. Em concentro. Avui el concert és diferent. Com que hi presento disc [ Rellotge d'emocions ], en cantaré totes les cançons a la primera part, i la segona serà més un recital habitual. I al final, cap a casa a dormir. Si és un sol concert surto amb amics a xerrar tot el que he callat i aniria a dormir tard. Però ara en tinc tres, de concerts.
