“ Un poco de respeto a Cataluña ”. Aquesta va ser una de les frases amb què el president Rajoy va reblar la seva intervenció ahir a Barcelona sobre el procés sobiranista català, que només li ha costat tres setmanes d’elaboració d’ençà del 9-N i dues d’ençà que la va anunciar. Va ser una al·locució tan vibrant i i enlluernadora com totes les seves, un orador que seria capaç de causar un atac de son a un grup de cheerleaders en plena celebració de la victòria del seu equip.
Però de les paraules que va ensalivar Rajoy, aquí voldríem destacar aquest prec de respecte cap a Catalunya. Com que no consta enlloc que el discurs del president espanyol tingués cap relació amb els monòlegs d’ El Club de la Comedia, hem d’assumir que ho deia seriosament. Que era paraula oficial, com oficial devia ser tota la bilis que va descarregar damunt el president Mas i damunt els més de dos milions de ciutadans catalans que han demanat una cosa tan indesitjable com poder votar sobre el futur del seu país.
Mariano Rajoy demana respecte per Catalunya. Ho diu l’home que, quan encara era cap de l’oposició, va sembrar Espanya de meses petitòries contra l’Estatut de Catalunya, i que no va descansar fins que va enviar el mateix Estatut (aprovat pel Parlament, el Congrés i la ciutadania catalana) al Tribunal Constitucional, on va quedar convertit en xixines.
Mariano Rajoy és el president d’Espanya i demana respecte per Catalunya. Està molt bé. La pregunta és: ¿per què en lloc de fer aquesta petició en un acte de partit a Barcelona, envoltat i aplaudit pels seus companys de partit, no comença per fer-la al consell de ministres dels divendres? Podria començar per exigir respecte per Catalunya al seu ministre d’Educació i Cultura, un tal Wert que ha bramat i legislat per “l’espanyolització” dels nens catalans. Podria demanar respecte per Catalunya al seu ministre d’Hisenda, un tal Montoro que insisteix una vegada i una altra a negar el finançament que necessita el principal motor econòmic d’Espanya. Podria demanar respecte per Catalunya a la seva ministra de Treball, Fátima Báñez, que no ha mogut ni un dit per reduir les xifres escandaloses d’atur. Podria demanar respecte per Catalunya al seu ministre d’Exteriors, un tal Margallo que ha arribat a enviar verbalment Catalunya a l’espai exterior. Podria demanar respecte per Catalunya al seu ministre de l’Interior, un tal Fernández Díaz que no dubta a utilitzar la Fiscalia i la policia per intentar sabotejar els moviments polítics que es produeixen en aquest país.
El problema és que Mariano Rajoy demanant respecte per Catalunya és com King Kong fent una conferència sobre urbanisme. Té tanta credibilitat com Jaume Matas jurant honestedat. Perquè Rajoy fa molt de temps que no sap què és el respecte. Ni pels catalans, ni per cap dels ciutadans que malauradament governa. Si almenys pot fer el favor de tancar la boca, se li agrairia. Que vagi a parlar de respecte al senyor Bárcenas, aquell a qui li deia per SMS: “ Luis, sé fuerte; hacemos lo que podemos ”.
