Cap país està sol. Cap país pot establir plans sense tenir en compte les relacions comercials, polítiques i institucionals establertes. El procés de globalització econòmica ha comportat aquesta interrelació, que ha facilitat en un grau molt més intens el flux de capitals i que l'enginyeria financera ha aprofitat per fer enormes guanys. Espanya i Catalunya es troben immerses en una situació de paràlisi de la Unió Europea, que debat internament com ajudar els països més endeutats. Per al futur immediat de la nostra economia, és vital que els governs europeus responguin amb una sola veu, perquè els denominats mercats, els inversors, no són precisament valents i mouen els seus diners de manera impulsiva buscant el guany. Per això avui fem un esforç editorial per aprofundir en l'origen de la crisi i per investigar quines de les seves causes no s'han modificat. Entendre-la és bàsic per atacar-la. I cal que se superi de la manera més ràpida possible el veritable coll d'ampolla: la reordenació del mapa financer. Caixes i bancs han de facilitar el crèdit, perquè actualment empreses solvents no poden seguir per la falta de finançament. L'estabilitat que aporti Europa serà clau per tornar a créixer. I cal trobar models productius de futur. Sense talent i encert aquest túnel al qual molts experts encara donen cinc anys de foscor serà difícil d'abandonar.
