L' EDITORIAL
Opinió 27/07/2012

Retards a les nòmines dels serveis socials

2 min

Estem arribant al punt que l'arquitectura social de Catalunya s'aguanta pels pèls. L'alerta llançada aquesta setmana per alguns hospitals concertats i per residències de gent gran s'afegeix a la d'escoles també concertades, i a les dificultats de les entitats del tercer sector. Perillen les nòmines dels treballadors. Perillen perquè a la retallada dels ajuts públics s'hi suma el retard en els pagaments. Fins ara tot l'àmbit dels serveis socials gestionats per la societat civil s'havia mantingut prudent en la protestes, capitalitzades pel sector públic. La seva capacitat de resistència, però, està arribant al límit.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Segurament les vacances estiuenques endarreriran la conflictivitat. Però tot apunta que la tardor serà complicada. La certesa que hi ha famílies que tornaran a casa amb el compte corrent buit és dramàtica. Ho és per als afectats i ho és per al Govern. Més enllà de les legítimes crítiques que se li puguin fer per l'encert o no de les retallades i de la política fiscal, és evident que ara mateix no pot afrontar els seus compromisos econòmics. Tenim un Govern que ja fa mesos que viu amb l'aigua al coll, és a dir, amb ingressos més escassos que les despeses corrents.

És en aquest sentit que el rescat -acudir al fons de liquiditat que l'Estat prepara per a les autonomies- és una necessitat vital. I és també en aquest sentit que no es pot endarrerir més la solució a l'endèmic dèficit fiscal. L'aprovació al Parlament d'una proposta de pacte fiscal amb l'Estat similar al concert econòmic respon, sens dubte, a una injustícia històrica, però ara cal més que mai per l'ofec financer de la Generalitat. En el debat parlamentari, el president Mas -per una vegada- va mostrar sintonia amb el líder d'ICV-EUiA agraint-li que es fes coresponsable del concert. I ho va fer, precisament, reconeixent-li que és del tot inajornable per la imperiosa necessitat de donar resposta a les necessitats socials en temps de crisi. Si la cohesió social perilla, Catalunya perilla.

stats