Roger Schank: "El sistema educatiu s'arreglaria tancant totes les escoles"

Primer es va dedicar a ensenyar als ordinadors a entendre anglès i això li va servir per entendre com funcionen les estructures d'aprenentatge. A partir d'aquí, i després de veure que els seus fills s'ho passaven malament i a l'escola no aprenien, Roger Schank (Florida, 1946), catedràtic a Yale i guru de psicologia cognitiva, va decidir investigar en el camp de l'ensenyament a humans. Les seves idees són radicals. Desterraria la pràctica i ho basaria tot en l'experiència amb programes d'ordinador, encara que calgués tancar totes les escoles. Ho aplica a Open University La Salle de Barcelona, on fa màsters.

Com es passa de la intel·ligència artificial a fer una teoria de l'educació?

Quan els meus fills van començar a anar a escola, als anys 80, vaig adonar-me que eren infeliços i que el que els explicaven no tenia cap sentit. Aleshores em vaig proposar crear jocs d'ordinador que els ensenyessin a pensar i vaig acabar descobrint una veritat molt lletja: les editorials no volien competència i controlaven el sistema educatiu. Per això vaig adonar-me que necessitava finançament per avançar en l' e-learning . El problema és que aquests diners arribaven de l'exèrcit, per fer simuladors de vol, o de corporacions, però no per aplicar-ho a les escoles.

I 30 anys després, en què hem avançat?

En ben poca cosa. Tenim l'oportunitat de canviar l'educació creant grans experiències online i, desafortunadament, estem copiant el model dels llibres de text a l'ordinador. Hem fet el mateix que va fer Hollywood quan es va inventar el cinema. Ells van gravar les obres de teatre, i ara nosaltres estem gravant les classes. I, tal com estan plantejades, les classes ja són prou dolentes perquè ara, a sobre, ens en facin veure una pel·lícula.

Què falla en aquestes classes?

La manera d'aprendre és fent coses, per això cal tenir experiències simulades de tot. Jo suggereixo fer simuladors per aprendre qualsevol cosa. Milers de jocs que ensenyen a raonar sobre tots els temes. Les escoles copien el model de l'Església: han convertit l'ensenyament teòric i la memorització en un nou déu i això és una absurditat. Tu has estudiat àlgebra i estic segur que no en saps un borrall. Perquè passa això? Doncs perquè és inútil i mai no ho has fet servir! I això és només un exemple. Les escoles no ensenyen el que és realment important. Cal que els nens aprenguin a pensar i que es formin en el que els interessa. Si tens set anys i t'interessa el món espacial, hauries de poder fabricar un coet amb l'ajuda d'un joc d'ordinador i, si en tens 17, potser obrir el teu propi negoci, però tot amb situacions reals. Deixar de banda tot el currículum actual. Adonar-nos que l'àlgebra o el llatí no serveixen per a res. Oblidar la teoria i passar a la pràctica.

¿Però els nens poden decidir què els interessa i deixar de banda assignatures?

Cal que decideixin. Que diguin: "Sona divertit!" Vull que tinguin un miler d'opcions i escullin les que més els agradin. Tu no podràs decidir per ells encara que vulguis. Si tens un fill de dos anys i el portes al zoo i li dius "Mira que bonic l'elefant" i ell agafa una pedra, vol dir que li interessa més la pedra. Potser serà geòleg. Per exemple, al meu fill li agradaven els trens i un dia, quan tenia 10 anys, el vaig portar al metro de París, li vaig donar un bitllet i un mapa i li vaig dir: "Vés". ¿Saps què em va dir quan ens vam retrobar? "¿Com és que m'has estat amagant això tot aquest temps?" Doncs es va acabar dedicant al món dels trens, té una feina que li agrada i el seu somni és ser president del metro de Nova York.

¿Però si oblidem la teoria, com avançarà el coneixement?

Als professors els encanta dir que la teoria és important, però no és veritat. ¿Tu creus que necessites conèixer la teoria de l'aerodinàmica per dissenyar un avió? No. El que cal és fer proves i millorar. És molt curiós, perquè a Europa t'ho pregunten, això, i als Estats Units no.

¿I què impedeix que el seu mètode es porti a la pràctica?

Els professors són els meus enemics, perquè els encanta estar-se en una classe i recitar lliçons. Però els principals són els editors, que no volen perdre el seu negoci, i els governs, que no s'atreveixen a fer canvis. Una vegada vaig ser entrevistat per un representant del rei d'Espanya i li vaig dir que per arreglar el sistema s'haurien de tancat totes les escoles. Però, esclar, després què fan els governs amb els edificis, els professors i els nens durant el dia? Són dubtes legítims, però no ens ha de fer perdre de vista que cal un canvi de model urgent.