Salvador Ferrer : "Catalunya potser és el desè Massachusetts d'Europa"

Entrevisto Salvador Ferrer (Mataró, 1951) des d'una taula de control d'una de les línies de treball del sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès. Va per feina, responent i atenent la multitud de qüestions que li plantegen els equips de recerca que hi treballen.

Fa prop d'un any que l'Alba està en marxa. Tenen set línies de recerca, però diu que n'hi pot haver entre 20 i 30. Quines són les projeccions de creixement?

Després d'aquestes set es va fer una crida per a noves propostes i ens en van arribar sis o set més, de les quals tres van ser seleccionades, una amb condicions. La seva implantació dependrà de la crisi. Ara estan parades.

Com afecta l'actual crisi el dia a dia del sincrotró?

Els diners per al funcionament de la màquina, els torns que ens havíem proposat fer, de moment els mantenen. Ha afectat les prospeccions futures: les tres noves línies estan ajornades indefinidament. Estava previst contractar científics el 2012 per a aquestes noves línies, però de moment no podrà ser. Ara som 140 treballadors i s'havia d'arribar a 170 científics de manera progressiva. A més, nosaltres teníem unes previsions de contractes permanents per a nous científics que amb la llei aprovada l'any passat haurien de ser temporals. Això, sumat al fet que els sous són relativament baixos, comparats amb els d'altres centres europeus, és un handicap molt important.

La inversió en l'Alba és 100% pública. No es pot captar inversió privada?

Als anys 80, als Estats Units, empreses com IBM o Exxon tenien línies pròpies de recerca. Amb la primera crisi de semiconductors, les van parar. Més endavant, les grans companyies farmacèutiques van començar a invertir en línies existents. Això es continua fent, però amb la crisi mundial ha baixat. Al sincrotró de Grenoble, la inversió industrial era del 6%-7%, ara ha baixat al 2%-3%.

I aquí, quina és la situació?

Hi ha companyies farmacèutiques que han mostrat interès, però no s'ha materialitzat en res. L'empresa que sí que ha vingut per invertir i utilitzar línies nostres és la Henkel, que té un laboratori a Barcelona. Però el sector industrial no dedica prou inversió a coneixement. Depèn de la cultura de l'empresa. L'Oréal és un exemple de tradició i cultura de recerca de radiació en sincrotró.

Pot donar exemples d'inversions en l'Alba que hagin donat resultats atractius?

Hi ha dues universitats que han fet proves en una línia de difracció de pols. Serveix per fer mesures de pressió sobre materials. És una cosa típicament necessària per a la indústria farmacèutica, per provar l'estructura cristal·lina d'un fàrmac i patentar-lo. Tard o d'hora vindran, però és una cosa que encara no s'ha consolidat a la societat. Tenim una altra línia d'anàlisi química, d'absorció de raigs X que serveix per saber de què estan fetes les partícules, quins metalls pesants hi ha.

Quins efectes pot tenir que no es potenciï més l'Alba?

Aquest accelerador i les set línies són de primera fila, són una rampa de sortida extraordinària per al país. És un canvi espectacular. Ara bé, una instal·lació tan grossa, només amb set línies, és un potencial malaguanyat. Si l'Alba es quedés en això, és com tenir un Ferrari i anar a 150 km/h.

¿En ciència estem millor o pitjor que fa 10 anys?

La producció científica ha millorat moltíssim. A Catalunya en particular la Generalitat va obrir una sèrie d'institucions de recerca molt bones.

Artur Mas va dir que en uns Estats Units d'Europa, Catalunya seria Massachusetts. Hi està d'acord?

Ni el segon, ni el tercer, ni el sisè: Catalunya potser és el desè Massachusetts d'Europa.

És un risc la fuga de cervells?

Espanya ara mateix és poc atractiva per als científics. S'està produint una situació molt perillosa: gent molt qualificada que havien motivat perquè es formés a fora, ara vol tornar i no pot. Això desanima molt. Aquí no ens adonem de l'esforç científic que estan fent les grans potències mentre nosaltres frenem, com Alemanya, que està invertint en ciència el que mai s'havia vist.

Què recomanaria als governants per desenvolupar la recerca científica?

Més coordinació entre territoris. A Espanya cadascú fa el que vol, el que està més de moda, com la nanotecnologia o la biotecnologia. Han proliferat com bolets centres inconnexos, que viuen com els regnes de taifes. És un greu error estratègic. S'haurien de planificar. Em deia algú del govern que a l'Estat hi ha més centres de nanotecnologia que als EUA. Passa com amb els aeroports. A Espanya, per falta d'experiència, no hi ha una direcció estratègica de la recerca.