Sant Jordi ens regala cada any el miratge d'un país de lectors i l'estímul perquè aquest miratge esdevingui algun dia realitat. Benvingut sigui, doncs. En bona companyia de les roses, els llibres conquereixen per un dia el carrer i els mitjans de comunicació, les converses públiques i els gestos íntims. És un ritual que ens fa sentir bé col·lectivament i ens obliga individualment. En un món saturat d'imatges, Sant Jordi és una imatge que ens imposa pensar en la mil·lenària paraula escrita, un tresor que és, sens dubte, el millor patrimoni de la humanitat.
Sant Jordi és una festa original, tradicional i estimada, una diada integradora de moltes sensibilitats al voltant d'una idea civilitzada de país, d'una Catalunya que es voldria més culta. És un dia que ens invita a imaginar-nos més lectors del que som, a autoenganyar-nos una mica i així, de passada, a comprometre'ns. Però l'invent només funciona a mitges. Un 61% dels catalans llegeixen llibres, un percentatge que tot i que ha anat creixent, encara és insuficient, 10 punts inferior a la mitjana europea, del 71%. En bona mesura, aquest lent augment ha tingut a veure amb l'encertada política de potenciació de les biblioteques públiques -un equipament de primera necessitat i de gran efectivitat social-, amb r la bona feina a les escoles malgrat les crítiques fàcils que sovint reben, i amb l'oferta variada d'un sector editorial dinàmic, tot i la greu crisi que ara pateix per la caiguda en picat de les vendes, sobretot en llengua catalana, un fet preocupant.
On la feina encara no és prou sòlida és a les famílies i als mitjans de comunicació. Sant Jordi, doncs, ha de seguir empenyent la societat catalana cap a la plenitud lectora: no pot ser excusa per fingir, sinó incentiu per créixer.
