Publicitat
Publicitat

CARTA A JOAQUIM MARIA PUYAL

Seràs tu, Quim?

Els catalans sempre estem esperant l'arribada d'un messies que ens redimeixi. Sentim el Pep Guardiola i pensem: seràs tu, Pep? O seràs tu, Lluís Llach? Després del teu magnífic discurs de dimarts, ens en vam anar al llit convençuts que podries ser tu, Quim. Que hauries de ser tu.

Necessitem discursos lúcids com el que vas pronunciar l'altre dia. Per això ens hi abraonem amb tanta passió. El de Monzó a Frankfurt, el de Guardiola al Parlament o el de Cabré al Palau de la Música són altres exemples de l'extraordinari poder de la paraula, de com en onze minuts brillants et pots guanyar l'admiració i el respecte de tothom. Dóna una certa seguretat que en un país descregut i que permanentment ho discuteix tot uns quants personatges siguin indiscutibles.

Per això, dimarts tot el Twitter era un clam: "Puyal, president". Et sentim a tu i ens planyem que no tinguem polítics "així". Però estigues tranquil: ja sabem que si tu fossis polític, tampoc podries ser "així". Suposo que el clam de "Puyal, president" no vol dir altra cosa que reconeixe't com el cap de la tribu, com un dels més ben preparats per a aquest viatge que ningú no sap ben bé on ens portarà, ple d'Ítaques i de metàfores nàutiques. El teu discurs va ser una injecció d'autoestima col·lectiva, però també una nova oportunitat per fustigar-nos amb tot el que podríem tenir i no tenim. "Que què no tenim?", podria dir l'anunci d'Estrella: la Terribas, el Puyal, el Llach, el Guardiola...

Les facultats d'aquest país farien bé d'estudiar no només la teva producció televisiva i radiofònica d'altíssima qualitat, sinó també el pas de ser el millor comunicador a ser una llegenda. Per això cal una retirada a temps, certes dosis de misteri, aparicions amb comptagotes i molt seleccionades -allò que tu en dius "treure a passejar el Puyal"-, parlar poc de tu i molt de la professió, no posar-te a cap trinxera, apel·lar a la unitat i no deixar-te amanyagar per cap partit.

Si m'ho permets, Quim, com que tu vas fer una referència semblant al president Mas, et diré que sempre m'has semblat una persona honrada. Però també et diré que a vegades et veig com un navegant solitari enmig d'una professió i d'un país sotmès a tantes turbulències. Si alguna vegada tens aquesta mateixa sensació i et passa pel cap tornar a la tele per sentir-te més acompanyat, sàpigues que no estàs sol. Que tens tot un poble al darrere.

P.D. Aquesta d'avui no és la primera carta que t'escric. Ja saps que l'altra te la vaig enviar per correu ordinari. M'hauria agradat poder ser el teu convidat un cap de setmana. Fer un tomb per la teva vida, vint anys després que tu fessis aquells tombs per la vida dels altres.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT