Era altament alliçonadora la lectura de l'entrevista que dedicava ahir el diari Abc a Carlos Urquijo, el nou delegat del govern (del govern espanyol, per a més senyes) al País Basc. Es tractava d'una entrevista central i a dues planes que el senyor Urquijo (Laudio, Àlaba, 1964) aprofitava per esplaiar-se a pler. El titular era d'una amabilitat meridiana: "No admetré ni una broma sobre la unitat d'Espanya". Era llegir-lo, el titular, i adoptar la posició de jurar la bandera. Sense cap broma, per descomptat.
El titular formava part de la resposta de l'home que Rajoy ha tingut a bé d'enviar a les díscoles terres d'Euskadi a una pregunta igualment conciliadora, formulada per la periodista Itziar Reyero: "Pot donar-se a Espanya un escenari semblant al que ofereix Cameron a Escòcia? Sembla que el PNB es disfressarà d'escocès aquest Carnaval..." A la qual cosa Urquijo contestava d'acord amb la doctrina Chacón: "No hi té res a veure. Ja voldrien els escocesos tenir el nivell d'autonomia que té Euskadi respecte de l'administració central. El govern no permetrà ni una broma", etc.
Fora conyes, doncs. Més enllà de la sort que els pugui esperar als humoristes que es permetin ocurrències a propòsit del dogma de fe de la Sagrada Unitat Nacional Espanyola, queda la percepció de la inquietud que produeix en els patriotes constitucionals espanyols el que pugui succeir amb Escòcia. No cal ni tan sols que el país del petroli i del whisky de malta (dos carburants que fan avançar el món) obtingui el que el president Mas anomenaria emancipació: n'hi haurà prou que arribin al punt de celebrar un referèndum sobre el tema perquè, al marge de quin en sigui el resultat, els fonaments de la nació espanyola es vegin violentats fins a l'absurd.
El senyor Urquijo aprofitava a fons l'entrevista per dir coses de tanta o més facúndia que les ressenyades: per exemple, que el PP té previst crear a Euskadi un Centre de la Memòria que serveixi per recordar a les criatures "el que ha passat, i és que durant cinquanta anys una banda terrorista amb el suport d'un sector desgraciadament ampli de la població ha provat d'imposar per la força de l'extorsió i el tret a la nuca el seu projecte totalitari". I hi afegia: "El memorial ajudarà a teixir un relat veraç i no el que vol blanquejar la història d'ETA".
És un propòsit digne de lloança. Com a exemple de veracitat històrica, suposem, Urquijo subratllava també el següent: "La Constitució dels bascos és la del 1978, que va ser aprovada per majoria aclaparadora". I tan aclaparadora: un 31% dels bascos hi van votar a favor, un 11% en contra i un 55% es va abstenir. Tothom sap que la punxada més forta que va patir la Constitució va ser la del País Basc, però tot i així el senyor Urquijo hi vol llegir un "aclaparador" suport a favor. Ateses les seves declaracions i l'alta dignitat institucional que ostenta, hem d'entendre que aquesta és la idea que té el PP de la memòria històrica. Ja té raó aquest home quan diu que ell i els seus no van de broma.
