NUTRICIONISTA I ESPORTISTA
Opinió 29/07/2014

Sílvia Tremoleda: “Les dietes amb nom propi no són de fiar ni efectives”

Sílvia Tremoleda assessora com a nutricionista esportistes tant professionals com amateurs

Elisabet Escriche
4 min

Sílvia Tremoleda (Madrid, 1974) assessora com a nutricionista esportistes tant professionals com amateurs. Ha sigut dietista dels primers equips de futbol i bàsquet del FC Barcelona i de la selecció espanyola femenina d’hoquei herba. La seva feina encaixa amb la seva filosofia de vida: l’esport. Ha sigut tenista professional de l’Escola Manolo Orantes i campiona de Catalunya de pàdel i de triatló en distància olímpica. Acaba de publicar Enganxa’t al running (Columna), un exhaustiu manual per a dones que corren o volen començar a fer-ho.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Al llibre defensa l’esport com una filosofia de vida...

Ho és. Quan tens algun problema te’n vas a córrer i es dilueix, i passa el mateix quan estàs nerviós o necessites pensar. Un cop l’esport forma part de la teva vida no et planteges si hi vas o no, senzillament ho fas, és com anar a treballar. De fet, la meva felicitat depèn en gran part de córrer. La gent que no fa esport no sap què es perd: és molt gratificant i costa poc.

Tothom pot córrer?

Si s’està entrenat sí. El que no es pot fer és començar a córrer el primer dia. Per iniciar-se cal fer entrenaments en què es combini caminar i córrer, i anar incrementant progressivament el temps de córrer i disminuint el de caminar. Després de tres o quatre setmanes ja es pot fer carrera contínua d’uns 20 o 30 minuts.

¿La gent més gran ha de seguir la mateixa fórmula?

Els entrenaments han de ser molt més progressius i, sobretot, s’ha de fer un entrenament muscular previ d’uns 10 o 15 minuts. També s’ha de tenir en compte si ha tingut alguna lesió.

Quines serien les principals recomanacions a l’hora de córrer?

Portar una bona bamba, millor córrer en superfícies toves, fer-ho tres cops per setmana i ser constant. Si ho ets, als tres mesos ja hauràs adquirit l’hàbit i ja estaràs enganxa’t al running.

¿La mandra és el pitjor enemic del running?

Sí, sense cap mena de dubte. L’excusa “No tinc temps” és la més utilitzada. És un error deixar de fer les coses per mandra. L’important és no plantejar-te si hi vas o no, sinó senzillament fer-ho.

Hi ha gent que corre per moda i altres per aprimar-se. Què els diria?

És perillós. Tinc gent a la consulta que fa 15 anys que no fan esport i de sobte em diuen que volen fer una Ironman. S’ha de començar de zero: fer una prova d’esforç, mirar si ets apte per córrer, que no tinguis cap lesió, començar per fer proves curtes i sempre seguir una bona alimentació. La gent que vol perdre pes en cap cas ha de deixar de menjar.

Com és una bona alimentació?

S’han de fer cinc àpats al dia i menjar equilibradament: pasta, llegums, cereals, carn, peix... Les dietes amb nom propi no són de fiar ni efectives. Diversos estudis demostren que a la llarga són perjudicials per a la salut i que es recupera el doble del pes perdut.

Quina repercussió tenen aquestes dietes a l’hora de fer esport?

La falta de certs aliments pot provar marejos, lesions musculars, que et trobis cansat... Això a la llarga provocarà que acabis deixant l’esport.

Quins són els errors més comuns que comet la gent des del punt de vista de la nutrició?

N’hi ha de tot tipus i tots són errors que poden ser greus. Per exemple, no esmorzar i anar a fer esport en dejú. Les persones que no estan entrenades es queden sense glucosa al cos i es poden marejar. Si et lleves aviat per anar a córrer és bo prendre alguna cosa, encara que sigui un plàtan, un suc o una torrada amb mel o melmelada. Un altre error és menjar poc pensant que així t’aprimaràs més ràpid o saltar-te el dinar o el sopar. Això l’únic que provocarà és que no siguis constant en l’entrenament, perquè no l’aguantaràs, i que tinguis ganes de picar tot el dia. També molta gent es pensa que fer una hora d’exercici al dia et dóna barra lliure per menjar el que vulguis. La dieta equilibrada i l’exercici han d’anar sempre lligats. A llarg termini és el que funciona, i funciona de veritat.

Al llibre alerta dels perills d’una vida sedentària. Com es poden minimitzar?

El sedentarisme és un dels problemes més greus de la població i molts cops no en som conscients. Moltes malalties -obesitat, diabetis, problemes de cor o d’articulacions o fins i tot càncer- són produïdes pel sedentarisme. La gent ha de tenir clar que el fet de fer una mica d’exercici farà que estiguis menys cansat. Si no poden anar al gimnàs o a córrer, com a mínim han de caminar. Si tens una feina de despatx, mentre parles per telèfon millor fes-ho dret i camina. Intenta pujar escales o desplaça’t amb bicicleta. S’ha d’intentar no estar més d’una hora seguida assegut. Si fas una hora d’esport al dia però la resta te les passes en una cadira, no servirà de res.

stats