El mes d’agost ha dut a les Balears l’aflorament de la mare de tots els escàndols: el cas Son Espases, que per descomptat té com a protagonista el presidiari Jaume Matas, però que amenaça de ramificar-se per les cotes més altes del poder polític i empresarial illenc i espanyol: per mencionar un nom, el gran Florentino Pérez hi està presumptament ficat fins a les orelles. Parlem de l’equivalent d’una nova trama Gürtel, però potser encara una mica més escandalós. Perquè l’excusa per dur a terme aquest saqueig de diner públic (635 milions d’euros, com a mínim) no va ser altra que la construcció d’un hospital.
Per als no iniciats, admetem d’entrada que és difícil resumir el cas en un article, i ni que en fossin cinquanta. El cas s’arrossega des de fa deu anys, i ja ha generat milers de fulls de literatura judicial. La història arrenca el 2002, quan un Jaume Matas envalentit, en un sopar ja cèlebre a Madrid amb altíssims representants de la casta hispànica, es compromet a guanyar les eleccions al Parlament balear previstes per a l’any vinent i, a partir d’aquí, iniciar una majúscula operació urbanística a Palma, que pivotaria entorn de la construcció d’un nou hospital de referència a les Balears que substituís l’obsolet Son Dureta i que es diria Son Espases. Una estratègia ben pensada: fa de molt mal fer oposar-se a la construcció d’una estructura pública sanitària de primer ordre, encara que se situï en una zona (la barriada del Secar de la Real) catalogada com a sòl rústic i com a bé cultural perquè conté l’emblemàtic monestir de la Real, fet construir al segle XIII pel rei en Jaume com a filial del monestir de Poblet, i on Ramon Llull hi va fer llargues estades i hi va escriure alguns dels seus llibres.
Segons ja s’ha confirmat, el concurs per a l’adjudicació de les obres (per un cost, insistim, de 635 milions d’euros) va ser degudament manipulat perquè el pastís fos atorgat a l’entramat empresarial del susdit Florentino Pérez. Matas, per cert, no va guanyar les eleccions de l’any 2007, però això no va fer variar el rumb de les coses: els membres del segon Pacte de Progrés es van mostrar penosament impotents per aturar unes obres contra les quals s’havien manifestat una i mil vegades quan eren a l’oposició. Ben al contrari, varen ser les esquerres les que varen acabar inaugurant unes instal·lacions fraudulentes des del mateix moment de la seva concessió. Així ho va corroborar el Tribunal Suprem, a instàncies dels veïns i els religiosos de la Real, i en contra del dictamen del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, que es va doblegar servilment a les tracamanyes de la classe política illenca.
A dreta llei, el que correspondria fer amb Son Espases seria procedir a la seva demolició. Això no passarà. Però sí que es pot demolir un castell d’interessos indecents, compartits entre polítics corruptes i empresaris corruptors. De moment, Jaume Matas ja és a la presó, i no encara per aquest cas. Però molta més gent hauria de retre comptes per aquest escàndol.
